Can Bernat
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta. Aquesta és bastida amb teula àrab de dues vessants i un cos alçat central, amb el mateix tipus de teulada i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets i protegides amb reixes de ferro. La finestra central del pis té l'ampit motllurat. Entre el pis i les golfes hi ha una placa metàl·lica amb el nom de la casa. La resta de paraments compten amb obertures de la mateixa tipologia que les finestres de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal, a l'extrem de ponent, hi ha un safareig de planta rectangular.
Història
La primera referència documental de la masia la trobem en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779. En aquest document hi apareix la "Casa den Barnat", situada entre les referències situades a la zona del Far. Posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, hi consta en "Isidro Barnet" com a cap d'una casa amb 7 habitants, situada al Veïnat de Rials. Es podria referir a la masia que ens ocupa perqué, dins del document, l'anotació va precedida de la referència a la masia de can Brunet, que és veïna seva. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada "Bernat". En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, per la masia hi passaren diversos masovers que treballaven el bosc i el bestiar. En l'actualitat és un edifici residencial.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.70/150. RAMIS NIETO, Josep. "El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques". A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
