Ressenya històrica extreta de CANYAMERES. 2009:Segle XIV.
1396. Primera menció a la família dels Bellsolà de Santa Perpètua.
Segle XV.1423. Primera notícia que expressa l'existència del mas Bellsolà.
1434. Bernat Bellsolà és present a la presa de possessió de la baronia de Mogoda i del castell de Cabanyes per part del monjo de la Cartoixa de Montalegre, Joan de Nea.
1450. Jaume Bellsolà l'any 1450 adquireix per la via de l'establiment, un gran camp alou de la rectoria.
Segle XVI. 1555. Antoni Bellsolà ven el mas Seriol a Antic Lloberes. Amb aquesta venda desapareix la línia Bellsolà de Santiga.
1572. Capbreu de Montalegre. Es descriu el mas Bellsolà de Santa Perpètua de Mogoda on consta que tenia una extensió de 20 jornals franc alou, una gran peça de terra a tocar a la parròquia de pertinences del mas Cladells, a més de diverses peces de terra en alou d'altres.
Mitjan segle XVII.Trencament generacional amb la mort prematura dels dos hereus (Jaume i Pere Joan Bellsolà. La viuda del segon confessa les terres de la Cartoixa, com a usufructuària.
Segle XVIII Els hereus de Can Bellsolà els trobarem sempre casant-se amb filles de cases de pagès del mateix o major estatus social. La procedència és l'àmbit comarcal del Vallès.
1772. Josep Bosc i Josep Duran arrenden a Francesc Vinyals per 4 anys la propietat del mas Bellsolà pel preu de 200 lliures, 50 lliures cada any pagadores l'1 de gener.
1787. Francesc Bellsolà i Bosc, l'hereu, signà el conveni per retornar la riera de Caldes a l'"alvèol" de 1777 amb els altres propietaris que tenien terres al voltant de la riera, Andreu Banús, Jaume Colomer, Josep Folguera Arimon, Joan Regàs, Francesc Casanoves i Josep Vaquer.
Segle XIX.. 1821. Francesc Bellsolà Bosc comença el procés de segregació de terres a cens per fer vinya i vendes perpètues que portaran a una situació compromesa als seus hereus.
1842. Josep Bellsolà Cuscó, hereu de can Bellsolà, hipoteca els censos de les terres del mas Bellsolà que té establertes.per pagar un debitori de 800 lliures.
Rafel Bellsolà Paradell, el darrer hereu, no va tenir descendència. Tots els seus béns passaran al bisbat de Barcelona per la via de la figura d'una fundació, la Fundació Bellsolà.
1878. Amillarament. Consta que Can Bellsolà estava format per la casa i dos camps de secà (4,7 ha) i una vinya de 3,7 ha. La resta fins a unes 20 ha era en mans de particulars i de parcers.
Segle XX.1927. El 75% de terres de Can Bellsolà eren destinades a cereal de secà, i només un 25% aproximadament restaven com a vinya.
