Can Bellet
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 85.
Descripció
Masia tradicional, d'origen medieval i amb un possible precedent d'època romana. És una construcció de planta basilical, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants, de manera que a la part central les aigües cauen sobre la façana principal i no cap als laterals.
La façana principal s'estructura en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, de punt rodó i adovellat. A cada costat té un finestral, emmarcat per carreus de pedra escairada, tancats amb reixes. A tocar l'angle dret de la façana hi ha un petit portal, també emmarcat per dovelles. Al primer pis hi trobem tres finestres, també emmarcades amb pedra, amb arc conopial a la llinda i amb ampit sobresortint. Destaca la finestra central, d'estil gòtic, formada per un arc conopial amb arquets lobulats. En aquest nivell hi ha dos escuts heràldics de nova construcció i un rellotge de sol. El pis de les golfes, aixecat a la part central, conté dues finestres d'arc de punt rodó.
Al jardí hi ha una construcció d'accés a un pou. Està bastida amb carreus de pedra i té una teulada de peces de llicorella. Al mur perimetral s'hi pot veure un relleu amb la representació de Sant Jordi.
En relació amb l'origen de la denominació de la masia, Bellet, hi ha diverses teories. La primera sosté que és on residien els monjos del monestir de Sant Cugat més vells. La segona diu que la masia va ser d'un fill de Can Bell, de manera que Bellet en seria el diminutiu.
Història
Can Bellet podria ser l'antic mas de Sales Jussà, documentat el 1388. Sembla que el mas Sales originari es va desdoblar, i aquest seria el que es trobava a la part baixa. Al fogatge de 1553 consta que era propietat d'Antoni Bellet. També es coneixia com a mas Sala, i havia format part de les propietats del monestir de Sant Cugat. Amb la desamortització de Mendizábal, el 1835, la masia i les seves terres van passar a mans privades. Els propietaris de la masia van anar augmentant les propietats gràcies al conreu de la vinya, que a Sant cugat fou molt important al segle XIX. Un reflex d'això és la premsa que va aparèixer durant unes reformes. El 1912 la masia fou adquirida per l'actual família de propietaris.
Durant les obres de canalització de la xarxa de distribució de gas a l'entorn de la masia s'hi van localitzar restes d'època romana.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 12-13.
GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). Masies de Sant Cugat. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.
