Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Caseta de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, les obertures s'organitzen delimitant dos eixos de verticalitat: en planta baixa, porta i finestra; i en planta pis balconada amb dos accessos. El parament és fet amb estuc i pedra. Les obertures són àmplies, i estan envoltades per maó vist. Quant als elements compositius i ornamentals de l'edifici, destaca el joc de textures obtingut per la maçoneria, l'estucat i l'obra vista, així com la tècnica del trencadís del
mur de la barana del terrat. En aquesta barana hi ha un medalló amb la inscripció "ANY 1874", tot i que sembla que ha estat modificada i abans havia dit "AÑO". Als extrems, coronen l'edifici dos florons ceràmics.
La façana lateral, la qual dóna al carrer que pren el nom dels propietaris de la fàbrica, és força més austera.
La xemeneia és força senzilla, de base circular i amb maons i tirants de ferro.
Els elements arquitectònics del conjunt de Can Batllori protegits són: la caseta del director i la xemeneia de vapor.
Història
Un dels sectors industrials més importants de l'Hospitalet a finals del XIX i primeres dècades del segle XX va ser el de la fabricació d'elements ceràmics: maons, teules, balustres, terracotes decoratives, rajoles, etc.
Singularment, tres d'aquestes antigues fàbriques es bastiren a tocar l'una de l'altra al llarg de l'antiga carretera provincial, en cronologies relativament properes i en terres que havien estat del Baró de Maldà. Es tracta de les fàbriques Batllori, Llopis i Cosme Toda. Aquest conjunt fabril cal potenciar-lo no només per la vàlua arquitectònica d'alguns dels seus edificis -elevada en cada cas-, sinó també i especialment pel seu referent i testimoniatge històric.
La de Josep Batllori fou la primera (dècada de 1870). En conjunt conformen, però, un exemple tant de l'arquitectura industrial catalana del moment, com de la importància d'aquest sector productiu dins l'economia productiva de l'Hospitalet.
Els Batllori provenien de Sants. En 1804 hi havien muntat una petita indústria terrissera que, en pocs anys, es va convertir en tres: la de Sants, una altra a Sant Boi i una tercera a l'Hospitalet. Josep Batllori, un dels tres fills de la generació, va ser qui va venir a viure a l'Hospitalet i es va instal·lar a la carretera provincial, l'any 1882. A principis del segle XX va continuar la seva obra Calixte Collet, persona versada en el material que venia de Tarragona, que s'havia casat amb una filla de la família Batllori. Aquest, sense deixar de banda l'art terrisser i decoratiu de les gàrgoles, pinyes, vessadors, copes, ets, va introduir la rajoleta catalana o cairó, amb algunes altres modalitats relacionades amb l'arquitectura pròpia de l'època (teules, tubs, canals, etc.).
Bibliografia
AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.
CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (se/de). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].
DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat.
GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988).
SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.