Can Batlle, Mas Batlle o Mas Joia
Palafolls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Aprovació: 19-09-2006
Descripció
Can Batlle és una antiga masia molt reformada amb teulada a dues aigües. Presenta façanes fetes amb vidre, manté esquelet original. Té una gran lluminositat a causa de les grans obertures i l'ús del vidre.
La casa conserva diversos elements, portal adovellat i unes quantes finestres també de pedra, una d'elles amb permòdols (la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa. Com a evolució d'aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d'una coberta o una llinda).
La façana i les parets tenen un arrebossat amb color terrós.
Es tracta del Local Jove de Can Batlle al barri Santa Maria, en un entorn natural i tranquil. El Local està format per dues parts: una és la masia, on es pot trobar la sala d’ordinadors i la sala de reunions i treball. L’altre consta d’un local amb dues plantes on s’hi pot anar a jugar al billar o amb els jocs de tala que hi ha. A baix hi ha una sala d’esbarjo, a la qual hi ha futbolins, taula de ping-pong i dos bucs d’assaig, els quals el poden utilitzar els joves fent la reserva prèviament.
A la masia, primer de tot ens trobem amb la sala d’ordinadors, un espai per poder fer els deures, treballs en grup... o simplement connectar-te a Internet. Es disposa de set ordinadors amb connexió a Internet i amb servei d’impressió gratuït, dels quals els adolescents i joves en poden fer ús durant un temps limitat. La següent sala és la de reunions, la qual s'usa no només per fer-hi reunions, també s'imparteixen diversos cursos, com per exemple, el de monitors/es del lleure o el de tècnic de so.
Història
Segons Salicrú (2018) la memòria dels més grans recorda les estades que hi feia la família Ruyra, on passava temporades a l'estiu, propietaris també de Can Florit.
Les primeres notícies de la família Joia ja apareixen a la capbrevació del 1435 amb Constança, muller de Llorenç Joia. No podem afirmar que va capbrevar el mas, només tenim el llistat dels qui declaren. El 1502 Antoni Joia es declarava propietari útil del mas de trenta jornals.
El 8-7-1531 capbrevava el mas el Pere Joia, fill d'Antoni. Al 14-6-1600 els Joia venien el mas a Antoni Moner. I el 1613 aquest capbrevava al Monestir de Sant Daniel una peça de cultiu i bosc a les Gassoneres que té pel monestir de Valldemaria.
Ell va fer hereu el seu fill, anomenat també Antoni, i aquest ho va vendre al 25-6-1619 a Geroni Batlle, que va fer testament el 9-7-1637 al seu fill i hereu també dit Geroni, que es va casar amb la pubilla del mas Tosell, Marianna Tosell, a partir d'aquí es van unir els dos masos durant tres generacions, quan Joan Batlle, net de Marianna els vendrà als Ruyra.
La vídua d'aquest Geroni, Marianna Tosell, va fer capbrevació el 1666.
El 1723 estava al capdavant del mas en Joan Batlle, fill de Geroni.
Al capbreu del 1789, que va fer Joan Alsina Batlle ja l'anomena mas Batlle, tot i que encara fa referència al nom antic.
El 1800, Catarina Boada, vídua de Narcís Alsina Batlle, deixava l'heretat anomenada El Bech, de Bescanó, al seu fill Genís. L'11-1-1804 Narcís Alsina Batlle, prevere, tenia un Benefici a l'església de Sant Genís, que havia creat el seu oncle el Genís Alsina Batlle Costa i l'avi Narcís Alsina.
Les propietats dels Batlle el 1818 a Palafolls eren el mas i el 20,25 "fanegas". En aquell moment la propietària era Antònia Alsina Batlle, que havia heretat el mas per defunció del seu pare, Joan Alsina Batlle que va morir a mans d'uns bandolers assaltat al Camí Ral, a l'alçada de Maçanet de la Selva, venint de Girona per negocis.
Antònia es va casar amb el blanenc Joaquim Ruyra Miralbell, hereu d'una important família, ells dos seran els avis de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms, propietari de la casa a principis del segle XX.
A partir d'aquest casament els propietaris ja no viuran al mas, ja hi trobarem sempre masovers. En el 1857 hi trobem la família Ribot Badia, en els padrons de la primera meitat del segle XX. El 1921 el propietari del mas era Joaquim Ruyra i Oms.
Bibliografia
- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.
- BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona. Editorial Montblanc.
- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX. Palafolls. Edicions del Roig.
