Can Banús
Santa Perpètua de Mogoda

    Vallès Occidental
    Camp situat a uns 75 m al nord de la masia de Can Banús

    Coordenades:

    41.54045
    2.19011
    432446
    4599072
    Número de fitxa
    08260 - 53
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Modern
    Segle
    -LV/XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Parcialment destruït
    Protecció
    Legal
    Bé catalogat
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, CCAA, n. 3252
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya - INCASOL
    Autoria de la fitxa
    Goretti Vila i Fàbregas

    El jaciment de Can Banús es troba situat al nord-est del centre de Santa Perpètuade Mogoda, en el vessant oest d'un petit turó, a un quilòmetre aproximadament del nucli urbà, i a poca distància de la carretera C-59, en un camp situat a uns 75 m al nord de la masia de Can Banús.

    Aquí a finals dels anys seixanta es documentaren restes de ceràmiques prehistòriques; en els terrenys de la Masia de Can Banús a causa dels canvis de conreus es van poder localitzar fragments de ceràmica en superfície. A finals de l'any 1979 s'excavà una estructura circular. L'estructura excavada es trobava seccionada a la part sud-oest pel pas de l'arada. Les seves dimensions eren de 120cm de diàmetre, i d'una fondària des del terra de conreu al fons de la part excavada de 55cm. El material arqueològic ceràmic associat era format per peces amb sistemes de suspensió a base de nanses de pont i massisses perforades. La decoració era a base d'impressions de petxina, formant motius paral·lels i convergents. Les restes faunístiques recuperades pertanyen a bous, ovicàprids i cérvols. Es pensà que aquesta estructura podria formar part d'un conjunt més ampli.
    L'any 1995 els membres del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua avisà de la presència de màquines excavadores en els terrenys del jaciment, en relació amb el desdoblament de la carretera B-143. L'ajuntament aturà els rebaixos i ordenà el control arqueològic dels rebaixos de terres. Aquest seguiment obrí una extensió de terres d'uns 2100m2 i detectà l'existència de dues possibles estructures excavades al subsòl que, durant la seva excavació es comprovà que eren estructures modernes: una relacionada amb una possible estructura de sosteniment, i l'altra, de planta rectangular, de funcionalitat indeterminada, aquestes es posaven de manifest amb un canvi en el sediment i pedres que les colmataven.
    Posteriorment, l'any 1998 es realitzaren novament rebaixos controlats en aquest jaciment amb motiu de les obres de desdoblament de la carretera B-143 de Mollet a Caldes. En aquesta ocasió es detectaren dues estructures que no fou possible atribuir a cap funcionalitat concreta. L'estructura documentada en els anys 80 no formaria part d'un jaciment més ampli, sinó que seria una resta isolada corresponent al Neolític Antic Cardial.

    Neolític Antic Cardial (6000aC).

    L'any 1978-79 els col·laboradors del Museu de Mogoda i Museu de Sabadell van efectuar una actuació de salvament sobre el jaciment.

    MIRÓ, Carme; MOLIST, Núria (1982). "Estudi faunístic del jaciment de Can Banús i Can Vinyals (Santa Perpètua de Mogoda)". Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 71-72. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda.

    GARCIA, Pere; MARCET, Roger; MAS, Josep (1982). "Can Banús, estructura a l'aire lliure del neolític antic (Santa Perpètua de Mogoda)". Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 61-70. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda.

    SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).