Campanar de l'església parroquial
Ripollet

    Vallès Occidental
    Nucli urbà de Ripollet (08291)
    Emplaçament
    c/ Padró, 7

    Coordenades:

    41.49699
    2.15525
    429491
    4594274
    Número de fitxa
    08180 - 116
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1892
    Torres Argullol, José
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA, ACCN:27593
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Barcelona, Carrer del Bisbe 5, Barcelona (08002)
    Autoria de la fitxa
    J Douet

    Torre campanar de traça quadrada lligada a l'angle est de la façana sud de l'església parroquial. Parament de maó vist amb pannells arrebossats pintats de color rosa. Estructurada en cinc nivells, els primers amb cadena de perfil triangular, finestres d'arc ogival a cada pis i al quart, el rellotge. L'entrada dóna a l'oest amb una porta de llinda esglaonada. El cinquè nivell, on estan col·locades les campanes, de planta octagonal i compta amb una galeria de vuit finestres d'arc ogival. El coronament en merlets del campanar es combina amb una sèrie de baranes de ferro forjat, destacant principalment l'existència d'un cos central treballat amb ferro on es troben un seguit de petites campanes. Les quatre campanes són de 750, 400, 200 i 90 quilograms. El rellotge té una esfera blanca i numeració de tipus aràbic, així com una inscripció amb el nom 'Roma'. Es troba ubicat en un quadrat de rajoles blaves amb motius ornamentals.

    El campanar és un dels protagonistes del paisatge urbà de Ripollet i un símbol visual de la identitat de la vila. El mecanisme del rellotge l'ha conservat l'ajuntament i té una fitxa independent.

    L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, originalment de cúpula més baixa amb teules en forma d'escata. El nou campanar va ser finançat amb l'ajut econòmic de Maria Torras i Olivé, del Mas Duran, també van fer donació del nou rellotge i la seva maquinària francesa. De la construcció en va tenir cura el mestre d'obres local Muç Dausà. Les campanes, que eren del 1852, van foses durant la Guerra Civil per a fabricar material bèl·lic. Les quatre noves campanes comprades pels propietaris dels molins de cartró local, a la Foneria Barberí d'Olot el 1945

    CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona. p 126. JORBA, J "Campanes de temps", Revista de Ripollet, març, 1989. p. 9. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 38-9.