Campana de Santa Maria de Palau
Bagà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es conserven dues campanes, la de Santa Maria de Palau és la campana que es va fer per la capella, mentre que la campana Llibertat la va encarregar i apadrinar l'Associació Medieval de Bagà el 20 de gener de 2020.
La campana de Santa Maria de Palau és de bronze. 30 cm de diàmetre, 16 kg de pes aproximat. Fosa a la foneria Barberí de Riudellots de la Selva l’any 2000. La campana es va fer per la capella de Santa Maria de Palau. Participa en la Exposició "Les campanes civils a Catalunya. Cap a la concepció moderna dels temps" (febrer 2020)
Ornamentació: Porta la imatge de la Mare de Déu de Palau a un costat i a l’altre una creu.
Inscripció: SANTA MARIA DE PALAU. DONACIÓ DE ASSOCIACIÓ MEDEIVAL DE BAGÀ. VILA DE BAGÀ IX – VII – MM.
Placa de fabricant: RIFER GIRONA BARBERÍ
Els tocs de campana, concretament els tocs manuals, estan protegits mitjançant declaracions oficials com a patrimoni cultural immaterial a diferents nivells (local, nacional i internacional), reconeixent-los com un llenguatge sonor i històric que cal preservar davant la mecanització o la desaparició.
- Patrimoni Immaterial de la Humanitat (UNESCO): el novembre de 2022, la UNESCO va declarar el toc manual de campanes espanyol com a Patrimoni Cultural Immaterial, un patrimoni que requereix mesures de salvaguarda urgent. Aquest reconeixement protegeix el llenguatge dels tocs com a paisatge sonor i l'ofici dels campaners.
- Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional (Catalunya): el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’acord de govern GOV/150/2017 pel qual es declaren els tocs de campana com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional (DOGC 7482). Aquesta declaració implica la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, donant-li valor cultural, festiu i sonor.
- Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial (Espanya): el govern espanyol ja havia reconegut el toc manual com a manifestació representativa el 2019, seguint el que va establir la Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial.
Història
La capella de Santa Maria de Palau es troba dins el recinte del Palau dels Pinós de Bagà. Conserva una espadanya d’un sol ull. Segons Serra Vilaró (1959) aquesta capella ocupa el lloc de l'antiga església de Santa Maria del Castell, la més antiga de Bagà bastida dins el murs de la vila que va ser cremada i derruïda pels francesos al 1625. L'actual edifici va ser construït al 1779, tal i com indica la data esgrafiada a la façana, pels barons de Códol com a capella privada de la seva residència. El 1926 va tornar a ser restaurada i tornada al culte (CABALLÉ, 1998) pels propietaris, el matrimoni de Ramon Calderer i Assumpció Noguera. Després de la Guerra Civil es convertí en una pallissa i la porta principal va ser tapiada, obrint una altra a l'era de la casa. A finals del segle XX, fruit d'una campanya popular, es va restaurar la capella recuperant-la com a patrimoni de la vila, reobrint la porta principal que s’obre a la Pujada de Palau.
Bibliografia
CABALLÉ, Francesc (2018) Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l'alt Berguedà. Editat per l'Associació Medieval de Bagà
CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 5, p. 844-848.
Inventari de campanes i de tocs de campanes. © Campaners de la Catedral de València (2026). https://campaners.com/
