Camp de futbol de Valls de Torroella
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La colònia de Valls de Torroella té una important tradició en l'àmbit futbolístic, ja que de les files del club local en van sorgir els barcelonistes Estanislau i Joaquim Basora, fills del director de la fàbrica. El camp de futbol fou construït a la dècada de 1940 i, tot i que en alguns sectors s'ha modificat, conserva l'estructura i alguns elements de l'obra originària. És emplaçat rere l'església i les cases conegudes com les Galeries. A la part pròxima a l'església hi ha una de les entrades, on es conserva l'obra feta de pedra, amb alguns trams obrats amb grossos carreus poligonals. A la banda sud que, dóna a la carretera de Salo, hi ha un altre accés mitjançant una escalinata també de pedra. A l'interior, el camp té una petita graderia a cada costat amb tres grades fetes de maó i arrebossades amb ciment.
Informació oral facilitada per Teresa Carreras
Història
A les primeres dècades d'existència de la colònia Valls de Torroella, iniciada entorn de 1903, diverses entitats van tenir-hi una gran rellevància: la Germandat de Sant Esteve fou fundada el 1907 amb l'objectiu de socórrer els membres socis quan estaven malalts. L'altra entitat fou la Cooperativa Valls, que gestionava el cafè i un forn de pa. Tenia associats bona part dels obrers i funcionaria com a mínim d'ençà de 1918 i fins 1972. En el terreny cultural cal destacar el Grup Artístic Joventut i el Grup Avantguardista de la Federació de Joves Cristians. També cal fer esment d'una entitat esportiva: el Futbol Club Colònia Valls, fundat l'any 1920 i del qual en sortirien els barcelonistes Joaquim i Estanislau Basora, fills del director de la fàbrica. El camp de futbol fou construït a la dècada de 1940, amb mà d'obra proporcionada pels mateixos treballadors de la colònia en hores lliures. El treball de picapedrer fou executat per Isidre Abarca García. El club va despuntar sobretot a la dècada de 1950. En aquesta època Basora ja era una celebritat al F.C. Barcelona, i sovint assistia als partits de la festa major acompanyat d'alguns jugadors de la seva quinta, com César Rodríguez.
Bibliografia
BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). "Navàs", Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168.
FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.
