Camí Reial 1
Sant Esteve Sesrovires
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La primera carretera o camí reial, correspondria al traçat que sortint de l'antic Pontarró, coincidiria amb l'actual carrer de Piera i la Rambla de les Bòbiles a Martorell fins arribar al límit del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. En aquest punt, circulant per la seva banda nord molt a prop del turó on hi són localitzades les restes del poblat de Puig del Revell a Pou del Merli, la carretera o camí reial continuaria prenent el traçat de l'antiga carretera de Capellades a Martorell actualment identificada com la B-224. El camí passaria per l'actual Beguda Baixa i en arribar a l'actual Km. 19 circularia vers el nord, en direcció el nucli de la Beguda Alta. El camí creuaria La Beguda Alta seguint el traçat de l'actual carrer de la Font, per prosseguir el seu camí cap a Madrid. Si superposem la cartografia històrica i la cartografia actual amb un aixecament topogràfic, es comprova que el recorregut més fàcil i planer per circular de Martorell a La Beguda Alta coincideix amb el traçat de la carretera B-224, ja que l'actual carretera que passa per Sant Esteve Sesrovires ha de salvar una topografia clarament dificultosa fins arribar al centre del poble. Aquesta carretera o antic camí, tal com s'indica a la descripció de 1789, creuaria pel bell mig del terme municipal de Sant Esteve Sesrovires i tan sols hauria de salvar la pujada al Pontarró.
A la memòria del Mapa de patrimoni presentat del municipi de Sant Esteve Sesrovires s'ha identificat el traçat de quatre antics camins reials dels quals, actualment, dos d'ells circulen clarament pel bell mig del municipi estudiat. S'han identificat com Cami Reial 1, Camí Reial 2, Camí Reial 3 i camí Reial 4, dels quals els dos primers són variants d'un mateix traçat i són els que creuen el municipi d'est a oest. Per poder reconstruïr el traçat dels antics camins sobre el territori actual, s'ha utilitzat i superposat la informació provinent de diferents fonts documentals, tan escrites com gràfiques. Es va partir de la descripció continguda en les Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789. Aquesta descripció es va superposar bàsicament amb la planimetria històrica del fons de Minutes municipals de la Cartoteca de l'ICC i la cartografia actual del municipi.
Història
La Resposta II del qüestionari de Francisco de Zamora "Relación en que conciste el término o parroquia de San Estevan Sasroviras, obispado y corregimiento de Barcelona", en el foli 429, descriu que el terme de Sant Esteve Sesrovires te quatre carreteres o camins Reials: "parte con la que va Noya arriba, de Martorel a Villafranca del Panadés; parte con la que va de Martorel en Monsserrate; y las otras dos, que van de Barcelona a Madrid. La carretera de Madrid se divide en dos en el Pontarró de Martorel: éstas passan por medio del término de San Estevan Saroviras y después se buelven a juntar en la Beguda asta donde llega el término (desde el llano de Martorel asta dicha Beguda es territorio de San Estevan). La una sirve de ataco y es más llana; no ay en ella sino subida del dicho Pontarró. Por ésta passan los correos, postas y estafetas de S.M. y también algunos carros. Por la otra passan los cotxes, calesas bolantes y carros; en ésta ay 5 subidas y algo penosas."
Bibliografia
CODINA, Jaume, MORAN, Josep, RENOM, Mercè (1992) Textos i Estudis de Cultura Catalana. "El Baix Llobregat el 1789". Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Fons de planimetria històrica de les Minutes municipals. Cartoteca ICC. Cartografia 2010. ICC.
