Camí Ramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols
Vilanova de Sau

    Osona
    Vilanova de Sau-Rupit
    Emplaçament
    Al nord del municipi des de la Riba fins a Vallespinos

    Coordenades:

    41.98502
    2.42925
    452721
    4648271
    Número de fitxa
    08303 - 5
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    08304A002090030000TP
    Autoria de la fitxa
    Joan Casas Blasi

    Aquest camí surt del municipi de Sau i passa per diversos municipis més entre ells Tavertet i Rupit-Pruit per arribar a Sant Feliu de Pallerols.
    El tram que circula pel municipi de Sau té una distància d'uns 5km aproximadament. És l'antic camí que va de Sau a Rupit.
    Es pot seguir sortint des de la Riba en direcció nord-oest i passa per la zona de la Devesa, segueix fins arribar a Can Roca, i tot seguit es dirigeix cap al Mas Novell i Mas Novell Xic, continua en direcció nord cap al Pla del Camp de l'Antic, ja al municipi de Tavèrnoles. D'aquí es dirigeix cap a Rupit on entronca amb el camí Ral de Vic a Olot.

    Aquest camí està classificat pel Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya., però només el tram que discorre pel municipi de Rupit-Pruit. En el DOGC de data de 28/09/1994. Té el codi INE 089019.
    El tram que passa pel municipi de Vilanova de Sau no té cap tipus de classificació del Departament de Mediambient.

    La transhumància té el seu origen en època preromana i romana i es pot afirmar que no serà fins al segle XII que comença a organitzar-se la seva pràctica i com a conseqüència a estructurar-se una xarxa de camins.
    Durant l'Edat Mitjana diversos dels monestirs catalans més potents, com Santa Maria de Poblet, Santes Creus, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, etc, van crear necessària la creació d'una xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del Ramat entre la plana i la muntanya. D'aquesta manera es consolidarà una xarxa catalana de camins ramaders.
    Des d'aquest període i fins al segle XIX l'activitat de transhumància es va sofrint diversos canvis fins a centrar-se en la seva totalitat al trànsit ramader
    d'hivern.

    Entre els segles XIX i inicis del XX la transhumància fa un pas enrere i comença a entra en desús. El tipus d'explotacions ramaderes actuals i l'expansió urbana fan que poc a poc aquesta activitat hagi anat perden la seva funció fins a pràcticament desaparèixer.

    A.A.D.D. Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació Món Rural. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya.
    TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància: costums, normes, oficis i llegendes de la transhumància”. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès.
    LLOBET, Salvador (1951). "La Transhumància en Catalunya". Lisboa.
    NADAL, E; IGLESIAS, J.R.; ESTRADA, F. (2001). "Transhumància del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l'Alta Ribagorça". Barcelona. Generalitat de Catalunya. Col. Temes d'Etnologia de Catalunya, 20