Camí ramader de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana
Castellfollit del Boix

    Bages
    Castellfollit del Boix
    682

    Coordenades:

    386444
    461301
    Número de fitxa
    08059 - 450
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Continua essent un camí de circulació però molts dels murs que delimitaven l’amplada del camí han desaparegut
    Protecció
    Legal
    Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Castellfollit del Boix. Plaça de l'Ajuntament, s / n
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    Antiga carrerada que anava dels Pirineus a la Vall del riu Gaià. El tram que transcórrer per  Castellfollit del Boix és el que va de Sant Pere Sallavinera a Can Maçana. D’aquest camí s’ha identificat un tram a la Serra de Rubió, al nord de Can Marceldo. Es tracta d’un tram de 23 m de longitud delimitat a la banda de migjorn per un mur de pedra seca de 60 cm d’alçada i 40 cm d’amplada.

    Aquesta via passa d’esquitllada per la comarca del Bages per la banda oest i termenejant amb l’Anoia, la Segarra i el Baix Llobregat. Des del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera) es dirigeix cal a la Portella direcció a les Coromines fins a enllaçar amb la carretera de les Maioles, passant per l’Hostal Vell de Perafita. Travessa la serra de Rubió en direcció a l’antic hostal de Can Regordosa de Castellfollit del Boix i es dirigeix cap el Coll de Gossem. Aquí continua cap a Maians vell i recórrer la carena cap a Sant Pau de ka Guàrdia i el Coll de Can Maçana, des d’on s’unia amb el camí ramader que anava del Penedès a la Cerdanya.

    La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins la mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.

    La transhumància té els seus orígens a l’època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a generalitzar la seva pràctica i en conseqüència, una creació de xarxa de camins estables i segurs que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l’activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l’activitat transhumant dona un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.

    AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.

    AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural.

    ROVIRA, J; SALVANS, J; SOLER, J. (2019): El Pla de Bages, una cruïlla de camins. Aproximació a l’estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals a Dovella Revista d’història i art del Bages. Núm 125. Manresa.

    TORRAS, JOSEP M. (1990): La comarca de l’Anoia en les descripcions de viatgers dels segles moderns (1494-1834) a Miscellanea Aqualatensia