Camí ramader de Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí ramader de Sant Pere de Vilamajor té el seu origen al pla de al turó de Palestrins. Al paratge de la font de les Planes es separa del camí ramader de Sant Elies. Des del turó de Palestrins baixa pel turó de Calabruixes, continua pel costat esquerre del turó de les Barraques i del turó de la Moixera, i segueix la carena fins al Corral d'en Perera, can Perera de Canyes i can Gras d'Amunt. Des d'allà passa per can Panxa i la Torre de can Panxa, en direcció al paratge de Brugueres. Abans d'arribar-hi, el camí trenca a ma dreta en direcció a Sant Pere de Vilamajor, passant per can Folló i pels Quatre Camins. Des d'allà es dirigeix cap al cementiri i continua fins a la carretera BP-5107, que la travessa i continua en direcció a Cardedeu, passant pel costat de ca I'Ambras i la granja de ca I'Ambras. El camí segueix en direcció al pla de les Vinyes, on s'ajunta amb un altre camí ramader, el camí de Cànoves a la Torrassa del Moro.
Història
Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid.
A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí.
El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són "béns de domini públic de les comunitats autònomes".
Bibliografia
MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). "Els camins ramaders del Vallès Oriental". Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.
ROIGÉ, X.; ESTRADA, F. (2008) El mas al Montseny: la memòria oral. Temes d'etnologia, 16. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, p. 124.
