Camí ramader
Sant Boi de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí ramader que passa per Sant Boi de Lluçanès prové de Sant Martí de Sobremunt i es dirigeix a Sant Agustí enllaçant amb el camí que prové de Sant Bartomeu passant per terme de Perafita i l'Hostal del Vilar, aquest identificat pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC amb el nom de ruta III. El camí ramader entra al terme de Sant Boi a partir del collet de Sant Martí; continua passant per la Casanova de Viladecans i es dirigeix en direcció nord fins a la Portella (prop de Codines); aquí el camí es torça en direcció nord-oest passant per l'ermita de Sant Roc. A partir d'aquí, seguint en direcció nord-oest, el camí enfila les costes del Vilar travessant el serrat de la Pinassa i s'arriba al pedró de l'Àngel de la Guarda. Prop d'aquí el camí, que segueix en direcció nord, deixa el terme municipal de Sant Boi i s'endinsa en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, en direcció a l'empriu dels Munts i baixant cap a la casa de parada i pleta del Collet de Sant Agustí, on enllaça amb la ruta III del Lluçanès.
Història
Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.
Bibliografia
AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància.
