Camí Ral
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Camí carreter que venia des de Sant Vicenç dels Horts i seguia cap a Vallirana. Entrava al terme prop de la resclosa del molí dels Frares i seguia per sota de la Torre García. Passada la Torre Vileta anava cap a can Guitart Vell, on es trobava l'hostal de camí. Des d'aquesta masia seguia cap a can Castany que constituïa una cruïlla de camins. Des d'allà es dirigia cap a can Jordi i can Muç, per l'únic tros conservat de l'antic traçat. fins a una palanca per a creuar al barri de cases que, a partir de la construcció de la carretera reial en època de Carles III, va ser el nucli del poble. El camí, però, continuava per la banda dreta de la riera, cap a la urbanització Santa Rosa, seguint els actuals carrers de Lluís Millet i Eduard Toldrà fins arribar al terme de Vallirana.
Prop de can Castany sortia un altre camí, des de la creu de terme el qual seguint pel Maset de les Ànimes i can Pitarra , anava cap a l'església de Cervelló i can Sala de Baix i que continuava cap a Torrelles de Llobregat i Can Sala de Dalt.
Passat can Castany sortia un altre camí que pujava dret cap el castell de Cervelló i seguia per dalt la carena cap a can Tres i creuava cap el terme de Vallirana per dalt la muntanya.
A la part d'aquest camí entre la palanca de la riera i can Castany se'l coneixia com «el camí de les moreres», per les moreres que hi havia a banda i banda.
Història
Aquest era el camí o camí carreter més important de la població que creuava la riera i, possiblement, el més transitat de l'època anterior a la construcció del Camí Reial de Carles III. A més d'aquest camí carreter, n'hi havia d'altres que configuraven la xarxa de comunicació necessària per aquest territori.
Aquest camí tenia un ramal que també portava al Molí Vell (segle XVIII), a Can Guitart Vell, al Mas Vilà i a la Cova d'Infern. (Llurba, 2020: 71-73)
Un segon camí carreter sortia del costat d'on avui hi ha l'Ajuntament (antigament la Torre Rovira), passant a prop del que era conegut com "el torrent de la Timba" (a prop de la riera). Com que la timba era un espadat considerable, el camí havia de seguir cap a l'esquerra, fins a prop de la casa de n'Esteve. Aleshores, enfilava camí avall per la dreta, passant pel costat del Pi Vell fins a trobar la riera en un lloc més o menys planer, amb poca fondària d'aigua per travessar-la. Era el pas de la Resclosa, que enfilava de dret cap a Guitart Vell i el Mas Vila. En aquest camí hi havia un ramal, a l'altura del Pi Vell, que anava de dret a la Font de Flàvia. (Llurba, 2020: 71-73)
A més dels camins, cal tenir en compte els passos per a vianants que, si no es volien mullar, necessitaven alguna passarel·la per creuar la riera. Al llarg de la riera hi havia diverses palanques fetes de fustes i, de vegades, passarel·les de pedra, situades de manera que es pogués passar a l'altra banda sense haver-se de remullar. (Llurba, 2020: 71-73).
Bibliografia
LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.
