El camí empedrat de Lurdes és un tram d'un camí que probablement comunicava la zona de Prats de Lluçanès amb la de Santa Creu de Jotglar, actualment dins del terme municipal d'Olost. Es tracta d'un camí que ascendia, o descendia, en zig-zag seguint un eix est-oest i de cronologia indeterminada, tot i que alguns indicis apunten que podria tenir el seu origen en època romana. El tram més proper al nucli urbà de Prats de Lluçanès es troba situat al sud del Santuari de la Mare de Déu de Lurdes i just a l'est del restaurant cal Quico. Des d'aquest punt es pot seguir un tram descendent, orientat de sud a nord, on es troben restes disperses del mur de contenció del camí. Seguint aquest tram s'arriba a una corba a partir de la qual el camí agafa una direcció de nord-oest a sud-est, continuant el descens. És precisament just després de la corba quan comença el tram més ben conservat del camí. Es tracta d'un tram d'uns 20 metres, amb una amplada aproximada de 2'70 metres, en el que es conserva bona part del paviment original (amb el desgast de les roderes visible), 7 pilons guarda-rodes i un mur de contenció amb alçades que superen el metre. A partir d'aquest tram s'observa una continuació molt erosionada, però no és fins a l'altre cantó de la carretera BP-4653, que es troba de nou el camí. Ja en el costat est de la carretera, havent salvat un important desnivell des de l'inici del camí, a la costa de Lurdes, es troba un petit tram d'uns 10 metres en el que s'observa el límit lateral de la calçada. Seguint la direcció d'aquest tram, de nord-oest a sud-est, es troba un tram d'uns 30 metres en el que es conserva el mur de contenció, fins que s'arriba de nou a corba, a partir de la qual el camí agafa una direcció de sud-oest a nord-est. A partir de la corba comença un tram llarg, de poc més de 100 metres, en el que es conserven parcialment els murs de contenció, amb alçades pròximes als 2 metres en els punts més alts. En aquest punt el camí entra en una zona boscosa i torna a girar, agafant una direcció oest-est. En aquest tram, d'uns 45 metres s'hi conserva una part del paviment, el mur de contenció i fins a 8 pilons guarda-rodes, tot i que el conjunt queda parcialment tapat per la vegetació que hi creix. A partir d'aquest tram el camí segueix avançant recte, entrant en una esplanada amb el Clot del Vilar a l'esquerra, en la que s'observen petits indicis del pas del camí -com un petit tros de mur de contenció-, fins que abandona el terme municipal, just al sud del Clot del Vilar.
