Camí del Viacrucis
Collbató
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí del Viacrucis és un sender ample i ben pavimentat, amb un pedrís lateral i esglaons per salvar el desnivell, que transcorre arrapat a la muntanya i paral·lel al camí de Sant Miquel. Va des de la plaça de l'abat Oliva fins la capella de la Soledat, on es troba amb el camí que baixa de Sant Miquel. Al llarg del seu recorregut hi ha els conjunts escultòrics de les estacions del Viacrucis, que recorden els episodis que va viure Jesús al camí del Calvari.
Coordenades UTM: al davant de la desena estació.
Història
Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita.
El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades.
El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell.
Bibliografia
SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 176.
