Camí del Collet a Vallcebre
Guardiola de Berguedà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes de l'antic camí ral de Saldes que partia del Collet. Es conserva de manera fragmentària i parcial ja que ha estat embegut per la B-402 en el seu tram inicial. Hom pensa que aquest camí que partia des del camí principal de Berga a Bagà seguia paral·lel a la riera de Saldes travessant pel pont de Saldes i pujaria per la riba esquerra passant per sota de la casa del Castellot la qual possiblement seria una torre de vigilància. A continuació arribaria fins a "Grallera" i creuaria la riera prop del molí de Bosoms prop de l'actual passarel·la o pont que hi ha. En aquest punt es bifurcaria i una part aniria per la riera de Bosoms, molí homònim i seguiria cap a Bosoms, Soldevila, Masdepei i Torre de Foix. Aquest camí en aquest tram de Bosoms a Soldevila encara es pot endevinar part del seu antic traçat enmig del bosc i parts de pastura que seguia les corbes de nivell amb un pendent més aviat suau. Del pont damunt de la riera de Bosoms en sortiria un altre sender que ascendia fins a Sant Julià de Fréixens ja a Vallcebre. Aquest segon tram també hem pogut endevinar alguna part del seu antic traçat i dels murs que el contenien. Es conserva força perdut ja que ha estat embegut en part per l'actual sender i pista forestal.
Antic camí de ferradura que es conserva en bastant mal estat ja que només es deixen endevinar alguns petits trams prop de Bosoms i del Collet.
Història
Els camins rals han estat des de sempre importants vies de comunicació. El principal eix viari era el camí de Berga a Bagà del que ja hem comentat que en conserven alguns trams amb paviment de còdols. Aquest camí ens apareix ja en la documentació més antiga del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i és molt provable que ja existís des de l'època romana com a via d'accés a la zona de pastures i explotació de minerals. No serà fins al segle X i XI quant a través de les fundacions dels monestirs de Sant Llorenç, la xarxa viària es fa més patent i es comencen a construir nous camins que enllacen les poblacions, terres i alous que es van formalitzant. En la documentació de Sant Llorenç ja esmenta els passos de Pendís i de Coll de Jou. Referent el primer, Bolòs i pagès analitzen les afrontacions de les terres del molí de Gréixer . De la via principal s'anomenava "strata" i corresponia sens dubte al camí de Berga a Bagà i Coll de Jou que connectava amb la "strata Francisca" o via ceretana que transcorria per la vall del Segre i el coll de la Perxa. A mitjans del segle XII es bastiran hospitalets als colls importants com serien el de Pimorent, la Perxa i el de Hospitalet de Rocasança més amunt de Gréixer. Per salvar les aigües dels rius i es construïren ponts. El pont vell de Guardiola en seria un dels més remarcables, però també en tindríem a Vilella (Bagà) Gréixer, cal Tinent. Aquests ponts en documents posteriors al segle XI i XII apareixeran sovint esmentats La via del Llobregat ens surt també citada en les afrontacions de les Llenes amb el Llobregat. Dels ponts es fa esment d'una palanca a "Mescles aygues" per arreglar-la. El mescles aigües correspondria a l'aiguabarreig del Bastareny amb el Llobregat . Sobre els impostos dels camins hi havia el de "barra" que s'aplicava a tothom que passava pels vials i. Solien estar als ponts, especialment el de Guardiola i el de Bagà. Amb tot hi havia qui estava exempt d'aquests impostos. D'impostos també hi havia de passatges del bestiar i de les herbes i encara també n'hem trobat un referent a la sal. A principi de segle XIX. C.A. Torres en fa descripció en el seu llibre de "Pirineu Català. Bergadà. Valls altes del Llobregat" i datat de 1905. Aquests camins encara s'utilitzaven. L'abandó va venir amb la construcció del ferrocarril que ocupà part del traçat de l'antic camí ral fins al Collet d'Eina i posteriorment amb les noves carreteres i noves vies de comunicació. La construcció de la BV. 4024 de Bagà a Coll de Pal va malmetre el camí de Gréixer a les zones de Rigoreixer, estret de malgrau i Hospitalet. L'obertura de pistes forestals cap a la font del Faig i Escriu per extreure la fusta va destruir part del camí de Coll de Pendís. Avui dia aquests camins es conserven en trams i són utilitzats per al pas de senders de gran recorregut (Gr.107, Gr.4, Gr.4.2 ) i altres de menors com el Pr.126, Pr,125 i senders locals.
Bibliografia
AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP (1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAIXAL MATA, ALVAR (2006). "Els ponts, testimonis de transformacions històriques al Berguedà" a Erol núm.85. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2004). "Patrimoni arquitectònic". A Erol. Suplement núm. 3 . .FÍGULS; C (2016). "Hostal de la font del Faig" a antics hostals del camí ral. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius.Vol II. p. 143-154.
