Camí del Cementiri
Cabrils

    Maresme
    Camí del Cementiri
    Emplaçament
    Entre el cementiri i el Castell; a l'esquerra del camí del cementiri.

    Coordenades:

    41.52777
    2.37052
    447484
    4597538
    Número de fitxa
    08030 - 10
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Ibèric
    Romà
    Segle
    IIaC-VdC
    Estat de conservació
    Regular
    Perill de ser urbanitzat.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (CC.AA) Núm. 9
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 32902DF4977N
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Ribas (1952) assenyala la troballa de restes de parets, fonaments, mosaics i ceràmica que podrien pertànyer a una vil·la romana a " la sortida del poble camí del cementiri". També diu que hi havia ceràmica ibèrica i campaniana. Prevosti utilitza la informació de Ribas que descriu la troballa, l'any 1930, de parets en el marge prop del cementiri i paviment d'opus signinum, amb ceràmica romana, ibèrica i campaniana. També ens diu que el Dr. Sobregrau excavà una sitja plena de runa ibèrica: 38 fragments a torn, 166 fets a mà (sis am cordó), 8 campanianes, una fusaiola, un pondus i una destral de pedra. Prevosti també recull la cita de Serra Ràfols "En las pendietes de esta montaña, cerca de Cabrils,... El cura de este pueblo seños Lluís de Sobregrau, hizo una excavación, descubriendo algunos vasos casi enteros hechos a mano, muy groseros y otros más finos, algun trozo de cerámica pintada y trozos de plomo fundido y de hierro".

    Durant la visita al lloc hem trobat dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn.

    Excavació d'una sitja els anys 30 per part del Dr. Lluís de Sobregrau.

    BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.
    PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana.
    RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró; pàg. 8.
    RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 41.
    RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita.
    SERRA RÀFOLS, J. de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. AIEC, volum VIII. Barcelona, pàg. 50.