Antic camí que comunicava el nucli de Balsareny amb el castell, situat dalt d’un turó, a través d’un recorregut d’uns 1.000 metres de distància. Se’n conserven diferents trams que han mantingut les característiques tradicionals del camí, que era un camí de bast amb alguns sectors empedrats i protegits amb marges de pedra seca. Té un notable interès com a element patrimonial i també simbòlic, ja que visualitza la connexió i la relació de domini que existia entre el poble i el seu senyor, el baró de Balsareny.
Des de Balsareny el camí parteix de la Costa del Castell i travessa la riera del Mujal per un pontet (antigament una palanca). En el primer tram el camí antic s’ha perdut, ja que passava per l’actual barri de la Costa del Castell. Després de la rotonda al final d’aquest barri hi ha un tram d’uns 150 metres que és el que conserva millor les característiques primitives, en forma d’un corriolet parcialment empedrat. Després s’arriba a una casa i el camí continua en un tram d’uns 400 metres fins a trobar l’actual pista que puja al castell. En aquest tram intermedi el camí és més ampli i sembla adaptat com a camí carreter, probablement fruit d’un arranjament fet al segle XIX. El ferm del camí té molts trams de roca natural que en algun punt es poden confondre amb un enllosat. Pel costat alt del pendent el camí està resguardat per un bon marge de pedra seca. En aquest sector trobem la Torreta, un petit fortí de l’època de les guerres carlines que s’aixeca sobre el camí.
Més endavant tan sols queda la pista actual, fins que a la part final es conserva un darrer tram d’uns 100 metres del camí antic, novament amb les característiques d’un camí de bast empedrat. El camí arriba al castell pel flanc sud, vora la capella.
Al llarg del camí l’any 1905 s’hi van construir 14 capelletes que formaven part d’un Viacrucis. Se’n conserva una (situada uns 100 m al nord de la rotonda del barri de la Costa del Castell) i els fonaments d’una altra (situada a la part final, poc abans d’arribar a la capella i uns 20 m després de la pista). Aquestes capelletes eren molt senzilles, fetes de pedra, totxo i guix. Totes seguien una mateixa tipologia, amb una base de pedra sobre la qual tenien una fornícula rectangular rematada amb una teuladeta de doble vessant. Les estacions del Viacrucis es van fer primer amb estampes enquadernades i després de rajoleta, però no s’han conservat.
