Originàriament, el camí era una carrerada ramadera. Hi passava el ramat, els carros que anaven als camps i a la vinya, i també les criatures que baixaven de les masies cap a l'escola de Copons. Al final de la Guerra Civil, entre els dies 21 i 22 de gener de 1939, també hi passaren els soldats que venien de Veciana. El camí va ser molt transitat fins a la dècada dels anys 60 del segle XX. Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'estàn intentant recuperar. Van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats, a la recerca de pastures segons l'època de l'any: a la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvials, allunyant-se de les vall i conreus per no entrar en conflicte amb els agricultors. Tots són de domini públic i estan protegits per la Llei 3/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas.
