Camí de Maçaners pel Grau de les Escales

Gisclareny

El pas del grau és un lloc que surt esmentat sovint per la documentació escrita, sobretot medieval on fa referència en la consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 on esmenta l'església de Sant Pere del grau, en les tres esglésies de Paradís "consagrar les esglésies que es troben al comtat de Cerdanya al lloc anomenat Paradís. Aquestes esglésies estan sota l'advocació de sant Miquel Arcàngel, sant Pere apòstol i sant Andreu i van ser reedificades per homes del terme" (ACU. Pergamí original. Carpeta 7) transcrit per Martín. Posteriorment en la documentació referent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà datat de 1068 (Serra i Vilaró, J, 1989. Llibre III. P. 1106-107) esmenta l'església de Sant Pere del Grau o d'Espunya arran d'un plet amb l'abat del monestir de Sant Llorenç i els homes de Maçaners Possessió dels Barons de Pinós) per unes terres situades al nord del riu Esna o Eina i davant l'església de Sant Pere d'Espunya en presència del comte de Cerdanya Ramon Guifrè, el senyor del castell de Pinós. L'abat defensava que l'alou d'Espunya havia estat cedit feia unes dècades al mateix monestir. El comte donà la raó a l'abat del monestir i va fer evacuar les terres. Posteriorment en la documentació del monestir de Sant Llorenç i referent a l'abat de Guillem de Ça Vila (Serra i Vilaró, J ; 1989. Baronies. Llibre III. P.122) datat de 1320 a 1339 apareix esmentada aquesta església dins les confrontacions del terme del castell de Guardiola entre l'abat de sant Llorenç i el rei. Entre els límits fixats calia destacar: " De Quer a mont Desquos de Calvera, al lloc anomenat Creu de Calvera fins a Gratacorps, descendint a curs d'Aigua a Sant Pere de Grau d'Escala fins a la font d'Argimon..." El mont Desquos de Calvera sembla ser la Roca Tirabal, Gratacorps deu correspondre amb la Gargallosa i el curs d'aigua és el torrent de Vilella. Novament torna a ser esmentada en la documentació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 1327 on va ser nomenat vicari perpetu de Sant Pere de Grau d'Escales Bernat de Cambri . (Serra i Vilaró, J; 1989. P-272). En la documentació referent al mas Espunya també es parla del mas de Sant Pere del Grau en al·lusió a aquest pas i a la dita església. A més el nom del mas Espunya prendria a vegades el nom de mas de "Sant Pere". (Serra i Vilaró, J; 1989. Baronies Llibre II. P.334) o Martín, E: 2005. P.27) en al·lusió a la proximitat a l'església i el pas del grau. Aquesta església a partir de la baixa edat mitjana deixa de ser mencionada entenent-se que va quedar abandonada. El mas per contra continua essent denominat en la documentació posterior com a mas Espunya, mas de Sant Pere del Grau i finalment mas Castell (Martín, 2005; DDAA; 2007, Annex al catàleg de masies i cases rurals de Gisclareny).