Camí de Bardina

Cabrera de Mar

Jaciment del que no es coneixen les característiques estructurals del mateix. És curiós el fet que el jaciment es documentà indirectament, ja que es feu per F. Bayés arrel de la troballa de materials ceràmics ibèrics en uns pilots de terra, l'any 1995. Es descobrí que les terres provenien d'unes extraccions vinculades la construcció de dues cases a la cantonada del carrer S. Ollero i el camí de la Mina. En conseqüència s'efectuà un garbellat dels sediments a fi de recopilar dades relacionades amb un possible jaciment a la zona.
El material que es recuperà estava format per una vora de kylix àtic, una altra de copa , fragments d'àmfora feno-púnica procedent de l'estret de Gibraltar, àmfora púnica, àmfora ebusitana, àmfora massaliota, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de tipus emporità, ceràmica ibèrica comuna oxidant i terrissa ibèrica a mà.
Pel que fa als materials constructius, possiblement indicadors de la presència d'un establiment rural, es van poder documentar 6 fragments de tàpia, caracteritzats per una barreja de sorra, argila i pedres de petites dimensions, juntament amb 38 fragments de tovot, 6 fragments de paviment de fang trepitjat i un fragment de llar de foc de composició argilenca.
Una breu prospecció visual realitzada el 1995 per tots els camps va confirmar que per tot arreu es podien recollir ceràmiques iberoromanes escampades en superfície que presentaven característiques similars.
Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència d'un establiment ibèric de plana amb materials que indiquen una presència més o menys estable, com són les restes de tovot, tàpia, paviment i llar de foc. La cronologia del jaciment quedaria establerta, en relació als materials apareguts, entre els segles IV i I aC.