CAL XUCLAMEL / CAL TORT Copons

Anoia
Carrer de Sant Magí, 24, 08289
A la banda de tramuntana del nucli urbà, a dalt de tot del carrer de Sant Magí
433m
08071-31
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
1751
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 6608815CG7160N
Adriana Geladó Prat

Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal està orientada a una petita placeta que crea el carrer de Sant Magí en l'enllaç amb la plaça del mateix nom. Presenta un portal d'accés rectangular adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha el nom "RAMON MORERA" i l'any 1751, emmarcats en un relleu romboidal decorat. Al pis hi ha un finestral rectangular emmarcat de carreus de pedra i amb la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. A la segona planta, en canvi, destaca una finestra balconera amb l'emmarcament arrebossat. Al seu torn, l'obertura de les golfes ha estat reformada. Pel que fa a les obertures del volum adossat a tramuntana, cal dir que es troben totes reformades, exceptuant la llinda del portal d'accés al garatge, amb la data 1743 inscrita dins d'una motllura acolorida. Tot i així, també destaca la galeria del pis superior, oberta a l'exterior mitjançant dos arcs deprimits còncaus sostinguts per un pilar central amb les impostes motllurades. La façana està rematada per un simple voladís emblanquinat i presenta el parament arrebossat i pintat.res de les tres plantes superiors es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, amb les llindes arrebossades i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. En el cas de les golfes, es tracta més aviat d'una finestra balconera. La façana està rematada per un ràfec de maons i teula àrab decorada amb dents de serra pintades. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.

A mitjans del segle XVIII, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis al sector de llevant del carrer de Sant Magí (antic carrer Major), sota del carrer del Mur actual. El nom de la llinda del portal d'accés a la casa fa referència a Ramon Morera i Tomàs (1718-1781), negociant a Arévalo, que estava casat amb Maria Enric, filla d'un pagès de Jorba (Muset 2000: 333).
Els Morera formaven part del nombrós grup de negociants sorgit a Copons durant el segle XVIII, tot i que no eren una de les famílies més arrelades ja que feia poc temps que s'havien traslladat a la població (Muset 2000: 327). De fet, l'activitat econòmica familiar registrada a Copons no va més enllà de la dècada del 1750. Tot i això, els pactes matrimonials amb algunes de les famílies més representatives de la vila els garantiren la presència en els cercles més influents de la diàspora coponenca, evolucionant i enriquint-se ràpidament (Muset 2000: 332).
Pel que als renoms amb els que es coneix l'edifici, cal dir que Tort és el nom del actual propietari. El sobrenom de Xuclamel és de procedència desconeguda, però s'associa al fet que hi podrien haver elaborat i venut mel.

MUÑOZ, Natàlia (2004). "Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 17.
MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 200-201.
MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327, 330, 332-333.
MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.