Cal Xamberg
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una construcció molt senzilla formada per dos volums; la casa i un cobert adossat a la part est. La casa és de planta rectangular d'una sola crugia i formada per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. En la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit llevat de la façana principal que està ocupada per una eixida que ocupa tota l'amplada de la façana i que està separada per un pilar de maçoneria. La porta és situa a ponent i té els bastiments i la llinda de fusta. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra molt mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i també en sec i disposat en filades molt irregulars. L'eixida està tapada per posts de fusta i adossat a llevant hi ha un cobert de fusta amb coberta a un sol vessant i parets de maçoneria.
Aquesta construcció guarda uns trets molt similars amb la casa de Cal Gascó (fitxa 133) i possiblement les que haurien estat de Cal Gavatx i de cal Magí, arruïnades i especificades com a elements no fitxats que ens recorda més aviat una borda del Pirineu que no pas a una masia amb la qual cosa es posa de manifest la duresa de les condicions climàtiques de Gisclareny que obligava a fer construccions pensades a resistir les inclemències meteorològiques.
Història
L'origen de la casa de can Xamberg ens és desconegut, doncs Eduard Martín la troba esmentada per primera vegada en l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual) on el cap de casa era un tal Joan Corominas descendents dels Corominas del mas del Roser. Estava ocupada per cinc persones majors de 7 anys i pagava 154 rals de contribució rural i 21 d'urbana. La casa estava habitada fins 1900 i consta que deuria quedar abandonada arran del flux migratori d'aquest segle. Actualmet s'utilitza com a coberts i magatzems de cal Vitarella.
Bibliografia
CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. annex. 21 i 22. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 037. Annex a la normativa..(dades històriques a les masies incloses) ACA. Llibret de compliment pasqual 1863.
