Cal Visó
Gaià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès de dimensions força grans que es troba adossada a una altra casa (Cal Cisteller), emplaçades les dues vora el camí tradicional que va cap a Sant Esteve de Vilaramó. Avui formen una sola propietat, però al seu inici pertanyien a diferents amos. Les cases han anat evolucionant en diferents fases, des d'un probable inici al segle XVIII, i el resultat és un conjunt arquitectònicament complex. Cal Visó ocupa la part de llevant. És una edificació de planta irregular, amb planta baixa més dos pisos. El nucli originari ha quedat integrat a la part interior, on es conserva un portal amb brancals de pedra i llinda de fusta. Posteriorment la casa es va anar ampliant, al llarg del segle XIX, sobretot cap al sud i l'est. La façana principal és encarada vers migdia i presenta una estructura irregular, amb diferents cossos que formen entrants i sortints. Els murs són de maçoneria, en part arrebossats. Les obertures són de tipologies diverses, en bona part emmarcades amb maó. Al sud destaca una petita galeria amb dos balcons i, a l'est, una àmplia galeria porxada que recentment s'ha ampliat. Cal dir que fa pocs anys la casa ha estat rehabilitada per adaptar-la al turisme rural. Algunes de les obertures s'han modificat i l'interior s'ha reformat completament. A la planta baixa es conserven alguns elements antics, com ara diversos pous-cisterna.
Al pati posterior que dóna a la carretera es conserva un cobert amb la premsa i altres elements tradicionals. A la part de migdia hi ha més coberts i un pou. Tot l'entorn es troba molt ben cuidat i adequat com a espai de lleure i oci.
Inscripció a la llinda d'una finestra a la façana est: 1861
Sembla que el nom tradicional de la casa era cal Visso
Informació oral facilitada per Guillem Canudas
Història
No coneixem notícies documentals antigues ni de cal Visó ni de cal Cisteller. Per l'estructura arquitectònica, semblaria que cal Visó és més antiga que cal Cisteller. Tal vegada s'hauria originat al segle XVIII, vora el camí tradicional que anava a Sant Esteve de Vilaramó, però no podem descartar que tingui un origen anterior. Cal Cisteller, en canvi, té una tipologia que s'inscriu més plenament en el segle XIX. Les dues cases es van ampliar al llarg del segle XIX; per exemple, l'any 1861, segons la inscripció d'una llinda de cal Visó. Per informació oral sabem que antigament eren dues cases amb diferents propietaris que compartien, però, el pou i la premsa. En un moment donat es va produir un matrimoni entre membres de les dues famílies i la propietat va quedar unificada.
A la dècada de 1970 la propietat (amb les dues cases ja unificades) fou adquirida per Ramon Faura i Lluïsa Santasusana, de Navàs, que la van utilitzar com a segona residència. Entorn de 2015 el seu nét, Guillem Canudas, va rehabilitar la casa per iniciar-hi una activitat de turisme rural.
Bibliografia
IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 36.
