Cal Vicentó
Collbató

    Baix Llobregat
    Carrer de Dalt, 3
    Emplaçament
    Al carrer de Dalt
    387

    Coordenades:

    41.57033
    1.82878
    402352
    4602735
    Número de fitxa
    08069 - 95
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    PGOU 21/12/1984 (nucli històric)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí; IPIC
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    2529105DG0022N0001DR   
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    Cal Vicentó és un edifici amb una superfície de 525 m2 i un gran volum aprofitable gràcies a las cobertes que estan construïdes sobre encavallats de fusta. Els murs, bastits amb pedra i morter de calç, són molt sòlids. Els forjats del primer pis foren fets a base de voltes a la catalana, que van solventar el problema de les càrregues estructurals de l'edifici.
    La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana i canals de recollida de les aigües pluvials. L'edifici té planta baixa, on hi ha l'entrada principal i tres de secundàries (una d'elles moderna); un pis, on hi ha diversos balcons amb reixes de ferro forjat; i golfes, on es van obrir finestres més petites.

    Des del 1991 és la seu del taller Blancafort Orgueners de Montserrat, 2002 (Autor i arxiu: Albert Blancafort).

    Aquesta casa pertanyia a ca l'Onclet de Collbató, que a començament del XX la va vendre al ferrer del poble: Vicenç Solà, que instal·là el taller a la planta baixa. Allà ferrava animals i forjava eines i reixes. Al primer pis hi havia la Sala de Dalt, un local d'esbarjo molt popular ocupat per la Societat Agrícola, que també tenia una coral. L'equipament fou remodelat pel nou propietari i inaugurat com a cafè teatre el setembre de 1928, amb diversos actes festius: balls, castell de focs... El diumenge a la tarda el ferrer, a més, tocava el piano perquè el jovent pogués ballar. També s'hi havia fet el ball de la festa Major. Va tancar les portes a mitjan segle XX i ara és la seu del taller Blancafort Orgueners de Montserrat.

    La Vanguardia Española, 13-9-1928, p. 17.
    Laureà Solà, del Bruc (25-2-2011).