Cal Via de l'Avellà
Font-rubí

    Alt Penedès
    Barri de l'Avellà, 17
    Emplaçament
    Al nucli urbà de l'Avellà
    517

    Coordenades:

    41.44287
    1.6081
    383725
    4588857
    Número de fitxa
    08085 - 28
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Bé protegit (Revisió NN.SS. Plan. Urb. Tipus b)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí (IPA 2582)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    3890102CF8839S
    Autoria de la fitxa
    Miquel Gea i Bullich

    Mas situat al nucli urbà de l'Avellà, de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre cap a migdia (S-SE). L'edifici compta amb planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures de la façana principal s'articulen en base a tres eixos verticals. Hi destaca el portal d'accés amb arc de mig punt de dovelles ben treballades. Les finestres de la planta primera i una de la planta segona tenen ampit de pedra treballada. Sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro de barres mig rectes, mig helicoïdals, amb aplics en forma de flor. Aquesta façana també conté un rellotge de sol que tractem separadament.
    La situació un tant desordenada de les obertures és conseqüència de la dilatada història de l'edifici. Molt possiblement, gran part de la façana avui visible es pot emmarcar dins del segle XVII, a excepció del balcó, afegit molt tardanament (probablement a finals del segle XIX o principis del XIX). Serien propis d'aquest segle XVII el portal dovellat i els ampits de les finestres de pedra treballada. No obstant això, tenim constància que el mas està documentat des del segle XIII i, en el seu interior, conserva vestigis de l'edifici original, com són una volta gòtica o la presència d'espitlleres.

    El Mas de l'Avellà, és esmentat el 1227 com a donació testamentària d'Elisenda de Queralt al seu nebot Hug Alemany de Cervelló. Segons el propietari de la casa, hi ha documents del segle XVI, cap el 1550, que posen de manifest la vida de pagès que es feia en aquell moment a Cal Via. La nissaga Via es mantingué relacionada amb l'edifici fins a la Guerra del Francès quan fou substituïda pel cognom Queralt en casar-se la pubilla de Cal Via amb un pubill procedent de Porquerisses.