Cal Vendrell
Aguilar de Segarra
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt d'edificis juxtaposats que, al llarg d'una llarga existència, han conformat un gran mas (Cal Vendrell) acompanyar d'una masoveria (Ca l'Estadant) i altres construccions auxiliars.
La façana principal de l'edifici originari de Cal Vendrell està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa tan sols hi ha una obertura, una porta adintellada a la llinda de la qual hi ha gravat "1+6 [disc solar] 78". Apart de la feina notable del relleu amb motius solars, la data és tan sols un any posterior a l'entrada de la família Comallonga al mas. Al primer pis s'hi observa dues finestres quadrangulars (asimètriques) i dos balcons centrals, a la llinda d'un dels quals hi ha gravada la data de 1961 (per tant, totes aquestes obertures són una modificació molt recent de les originàries). Finalment, al nivell del segon pis-golfes, hi ha dues finestres quadrangulars que, pel treball de la pedra, concorden més amb la cronologia moderna de l'immoble.
L'aparell utilitzat és de carreus desbastats lligats amb morter (que probablement anaven arrebossats), amb pedra més ben tallada a les cantonades i obertures.
Abunden les inscripcions de dates als diferents cossos del conjunt, de manera que se n'intueixen les principals etapes reformadores:
- Segle XVII: església (1646), edifici principal (1678) i cobert situat al nord (1686) cobert.
- Segle XIX: ampliació de la galeria i façana amb falsos arcs carpanells i motius ornamentals (1817), porta nova (1834) i finestres (1877) al lateral oest.
- Segle XX: arranjament de la façana sud (1961).
Història
L'any 1078 ja existeix l'església de Santa Maria de Mallancosa, que abans de 1154 ja actuava com a parròquia. A partir d'aquí, l'existència de la sagrera anà configurant un assentament al voltant que, amb el pas dels segles, esdevindria el mas de Mallancosa. Després de la família Mallancosa, la propietat passà successivament pels Roca i pels Vendrell (segle XVI). L'any 1677 la família Comallonga s'instal·là al mas, coneixent-se des de llavors també com a Mas de Comallonga.
Bibliografia
PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.