Cal Ton Soca Santa Maria d'Oló

Moianès
Plaça Major, 4. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)
542

Coordenades:

41.87102
2.03432
419863
4635907
08258-337
Patrimoni immoble
Edifici
XIV-XX
Bo
Inexistent
Sí: IPA 17154
Fàcil
Residencial
Privada
9961404DG1396S0001FB
Jordi Piñero Subirana

Casa unifamiliar emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que és de les que millor han conservat la tipologia originària, probablement dels segles XVI-XVII o tal vegada anterior. És una edificació aïllada, situada a un extrem del recinte murallat per la banda nord-est, darrera l'església. Té planta rectangular, amb una galeria adossada a llevant, i consta de d'una planta semisoterrània, planta baixa i un pis. La façana principal, encarada a migdia, s'ha conservat amb molt poques modificacions. Consta d'un bonic portal de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca. Les altres obertures, disposades de manera poc regular, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La finestra central s'ha transformat en balcó. Els murs són de maçoneria, i conserven el semi-arrebossat tradicional. La coberta és a una sola vessant i, en el voladís davanter, hi destaquen uns cabirons de fusta tallats que semblen força antics. A l'angle sud-est de la casa hi ha encastada una curiosa pedra amb el relleu d'una carassa d'estil popular. És probable sigui un element reaprofitat d'una altra procedència.

L'edifici presenta les següents inscripcions: llinda en una porta de la façana est: 1682
Altres denominacions: cal Manel
Informació facilitada per Josep Canamasas Güell

Aquesta casa quedava aïllada a un extrem del recinte murallat. És probable que tingués un origen medieval i formés part de la sagrera que es va formar al voltant de l'església. La notícia més antiga que en coneixem és la inscripció de la llinda amb la data 1682. Per la seva tipologia, la construcció actual podria obra d'aquesta època o també anterior. La denominació més antiga era cal Manel, i els propietaris eren una família benestant: els Altimires, probablement emparentats amb els propietaris del mas Altimires. Cap a finals del segle XIX o principis del XX Mario Altimires es va traslladar a una casa més avall. Llavors va comprar l'immoble Ton Vilella Bertran, àlies el Ton Soca, perquè venia de la casa de cal Soca, una mica més avall del carrer. Va ser ell que féu construir la galeria adossada. L'actual propietària és la besnéta de Ton Vilella.

PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39.