Cal Tico
Capolat

    Berguedà
    Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb i seguir en direcció a la Serreta, passades ca l’Alen i la Casanova, la caseta es troba al costat de la carretera, en un encreuament amb un línia d’alta tensió.
    Emplaçament
    La casa està situada sobre una ampla carena que avança en direcció nord, des del morral del Pla cap el Grau. Les terres de conreu formen feixes relativament planeres avui convertides en prats.
    995

    Coordenades:

    42.08302
    1.7957
    400392
    4659696
    Número de fitxa
    08045 - 169
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    La casa està totalment enrunada, motiu pel qual ja no la considerem un edifici, passant a ser un jaciment arqueològic.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08044A011000210000SW
    Autoria de la fitxa
    Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà

    Es tracta d'unes restes d'una casa enrunada de la que s'identifica amb dificultat la traça del seu perímetre. Aparentment mostra una planta rectangular (aproximadament 7x9 metres) amb l'angle nord-oest que sembla arrodonit. A l'extrem oest s'hi identifica un annex d’una mida aproximada de 2'5 m x 3'5 m. 

    Una excavació arqueològica ens donaria més informació de la seva estructura.

     

    La primera menció documental es troba en el Registre d'Hipoteques, a l'octubre de 1781, dins uns capítols matrimonials entre Francesc Coromines i Maria Santacreu. Més enllà d'aquesta menció documental, les altres -a part d'ésser escasses- no ens aporten gran informació.

    En destaquem un procés que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX, quan Maria Casals, viuda de Tomàs Coromines, veïna de Coforb,demanda al seu fill, Ramon Coromines, pel pagament de la quantitat que va aportar en dot (200 lliures, i el corresponent esponsalici). El seu fill, Ramon Coromines, presentà un escrit d'apel·lació contra la sentència de la demanda.

    Finalment, el 30 de desembre de 1859, el jutge de primera instància de Berga ven l’heretat cal Tico, embargada a Ramon Coromines per l'impagament dels drets de la seva mare, Maria Casals, al senyor Climent Florejachs, pel preu de 513 lliures.

    Sense una excavació arqueològica no és possible determinar una evolució històrica.

    CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.