Cal Tendre o Mas Piquer
Pallejà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular i tres cossos o crugies amb la façana principal a llevant, amb modificacions notables en alçat i pati tancat a la façana posterior.
La façana principal presenta tres eixos d’obertures presidides per un portal de mig punt adovellat amb pedra rogenca, com la resta de les obertures més antigues de la casa. A banda i banda del portal, es troben dues finestres d’alçat simple mentre que a la planta noble es troben tres finestres més, seguint la simetria respecte de la planta baixa. La finestra principal de la planta noble presenta l’ampit lleugerament volat i motllurat i llinda monolítica amb la data de 1779 incisa.
El segon pis en els tres cossos presenta diverses modificacions posteriors. Destaca la remunta del cos central, amb una galeria de tres arcs acabats amb arc de mig punt i ampit volat corregut. La coberta d’aquest cos, més alt respecte dels laterals, és a un sol vessant. El cos de migdia presenta unes golfes obertes.
Història
L'origen de la casa ara per ara es remunta al segle XVI, quan és esmentada per primer cop amb motiu de l’establiment de la casa i el pati que va fer Joan Piquer a Anton Casapera. Així, els primers propietaris documentats van ser els Piquer. Llavors, la casa estava voltada de terres de conreu.
L’any 1686 apareix a mans de Josep Bassons i el 1706 a les de la seva vídua, Eulàlia Bassons, qui la va acabar venent a Joan Monner. El 1779 va ser profundament reformada, per encàrrec de Bartomeu Monner, data que es troba inscrita en la llinda de la finestra principal de la façana. Aquesta família en va retenir la propietat fins a final del segle XIX.
L’any 1873 era de Pau Monner i el 1893 d’Antònia, Rosa i Josepa Monner. La va heratar el fill gran de l’Antonia Monner, Francesc Figueres Monner, conegut com “el Tendre”, nom amb què avui es coneix la casa.
L’any 1942 la va comprar la família Riera i la va destinar a segona residència. L'any 2020 va canviar de mans i avui es troba recentment rehabilitada com a residència habitual.
Bibliografia
- MASSEGUR, Albert (2003). El castell de Pallejà i altres masies del terme. Ajuntament de Pallejà, pp. 129-134.
- Revista Pal·laliana (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 15.
