El gran apogeu de la vinya a la primera meitat del segle XIX va propiciar el sorgiment d'un petit nucli de casetes prop del mas Matamala: cal Simó de Matamala, cal Francisco, cal Correu... Es van establir en terres de Matamala, que era el mas principal d'aquesta zona. Li pagaven un cens per treballar les vinyes, més el contracte de parceria habitual, que era d'un quart dels fruits. Per les cases, en canvi, sembla que no pagaven res. Segons les inscripcions de les llindes, cal Simó de Matamala va ser construïda l'any 1856 i cal Francisco el 1859. Cal Correu no té cap data, però probablement es situaria entorn d'aquests anys. Sobre cal Seba, cal Jan i cal Rossinyol, que es troben en emplaçaments lleugerament més dispersos, no tenim cap notícia sobre el seu any de construcció. Probablement són d'aquesta mateixa època, però no descartem que poguessin tenir un origen anterior.
El fet que cal Seba es trobi tan a la vora de Matamala fa pensar que podria ser un establiment més antic i vinculat d'una manera més directa al mas principal. Després de l'apogeu de la vinya al segle XIX la casa de Matamala va entrar en declivi, no sabem per quins motius en concret. En un moment donat cal Seba es va vendre a La Plana, de manera que la finca de Matamala acabava just en aquesta part tan propera. En el Registre de la Riquesa de 1883 cal Seba ja consta com una propietat de la Plana. Aleshores les seves terres en concret abastaven 42,81 ha, de les quals 6,19 eren conreades per tres parcers. El propietari era Josep Vilaseca, de Sallent. Entorn de 1960 Rafael Burillo, de cal Simó, va comprar la finca de Matamala. Llavors ja feia temps que la casa es trobava deshabitada i en ruïnes.
