Cal Sastre, Mas Sastre, Mas Torrent, Mas Nualart o Mas Pellicer
Palafolls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Aprovació: 19-09-2006
Descripció
Cal Sastre és una masia amb teulada a dues aigües. Es poden distingir diferents etapes constructives al llarg dels segles. La casa conté un portal de pedra amb una llinda de considerables dimensions, diverses finestres de pedra, a la façana i als laterals.
A l'interior hi ha una escala de pedra i portalades de pedra que distribueixen a la cuina i al menjador un sostre de volta de mocador, i un fet molt curiós és que el forn es troba sota l'escala, això és un signe de l'ampliació de la casa, a la cuina es conserva un escó taula que tenia la particularitat que sostenia la campana de la llar de foc, al celler hi ha un cup de grans dimensions amb una premsa grandiosa datada el 1741.
L'entrada al túnel que portaria, segons el testimoni del seu propietari, fins a dins del castell. El propietari el recorda ja sempre mig enrunat, a uns 30 m de la casa.
Història
Segons Salicrú (2018) la primera data del mas és al capbreu de 1502, quan Genís Pellicer, fill i hereu de Llorenç Pellicer que havia capbrevat el mas el 1435, declarava tenir un mas de cent jornals.
El 1585 el mas es va tornar a capbrevar, ara per Bernat Pellicer, fill d'en Genís.
El mas, el 2-10-1597 fou venut a l'encant per la Cúria de Palafolls. En desconeixem els motius pels quals la família Pellicer perd el mas. El comprava Pere Albertí, i el seu fill, Bernat Albertí, el va vendre el 24-8-1614 a Joan Florit.
Al següent capbreu, el de 1682, el mas era propietat de Jaume Torrent, que l'havia comprat a Joan Florit, ell capbrevava les mateixes finques que es declaren el 1563.
Josep Nualart, sastre i el seu fill Antoni, varen vendre el 1750 una peça a les hortes del Castell de nou quarteres.
L'any 1788, Esteve Nualart i Valls, fill d'Antoni capbrevaven el mas Torrent, ara de vuit quarteres.
Al llibre d'"Apeo" del 1818 Antonio Nualart tenia una casa, 5,5 "fanegas" de secà, 4,75 de bosc, 1,33 d'erm, en total 11,58 "fanegas".
La pubilla de la casa, Joaquima Nualart, es va casar el 25-4-1866 amb Bonaventura Pla Graupera, fill de Calella i indià vingut de Cuba, on va deixar una fàbrica de puros a càrrec d'un germà.
A partir d'aquell moment la família ja no va viure al mas, la mare de la Joaquima, Teresa Borrell Arbós, vídua, es va casar el mateix dia que la seva filla amb el Joan Serra Mascaró, senyor del mas Serra del Massans, de Tordera.
Pel mas hi varen passar diferents masovers. El 1880 el matrimoni format per Segimon Pou Marcó, de Blanes, i Susanna Duran Ros, de Tordera, i quatre fills, el Josep, el Francesc, la Maria i el Salvi, de 22, 17, 20 i 15 anys respectivament. El 1911 ens hi consta el matrimoni Pere Morell Gelmà i la Teresa Agell Pibernat, de Tordera tots dos amb el masover anterior, en Segimon Pou.
El 1918 agafava la masoveria la família Serra provinent de Tordera. Al padró de 1924 hi trobem la parella formada per Francesc Serra Carbó, de quaranta-vuit anys, i Enriqueta Agell Pibernat de quaranta-cinc anys i els fills Miquel, Josep, un altre Josep i el Salvi, ells i els seus descendents seran l'última família que s'estarà al mas fins als anys seixanta, a partir de llavors només servirà d'estiueig a la família Pla, encara actuals propietaris del mas.
Bibliografia
- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.
- BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona. Editorial Montblanc.
- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX. Palafolls. Edicions del Roig.
