Cal Saladic
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès emplaçada al Raval de Santa Eulàlia en una situació aïllada (en el trencall que baixa cap al Carrer del Mig). És una de les cases més antigues del raval i adopta la forma d'un petit mas. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) amb coberts adossats a ponent. La casa sembla aixecada en una sola fase constructiva, molt probablement l'any 1678, tal com informa la inscripció d'una llinda. És una obra de bona qualitat, feta amb petits carreus més o menys disposats en filades. La façana principal, encarada a migdia, té un portal amb llinda i brancals de pedra, igual que les dues finestres superiors i també les de la façana posterior. Les finestres de les golfes, emmarcades amb maó, semblen refetes al segle XIX. La casa ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional.
L'edifici presenta les següents inscripcions:
A la llinda d'una finestra de la façana principal: 1678
Història
El raval de Santa Eulàlia té el seu antecedent en una sagrera medieval sorgida al voltant d'una capella dedicada a la Santa Creu (que és l'actual casa de cal Creu). Amb el temps la capella i la sagrera devien quedar abandonades, de manera que la formació definitiva del raval va començar als segles XVII i XVIII. Primer amb diferents cases en forma de petits masos més o menys agrupats. Entre aquestes segurament hi havia cal Saladic (té una llinda amb l'any 1678), cal Castany (té una llinda amb l'any 1694), cal Creu, cal Serrabassa Vell o cal Bernat. Ja cap al final del segle XVIII i sobretot al XIX el raval de Santa Eulàlia s'acabà de desenvolupar i va prendre la forma actual, d'un carrer allargassat.
Tal com hem dit, cal Saladic és una construcció molt homogènia que probablement s'aixecà en una sola fase l'any 1678. Per tant, era una de les cases més antigues i més importants del raval, i posseïa les seves terres a la falda del turó fins al Torrent Gros. Pel nord limitaven amb les de ca l'Ambròs en el corriol anomenat Costa de Santa Eulàlia, que era un dels accessos al raval. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Saladic consta com a habitada.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 91.
