Cal Rossinyol
Gaià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de pagès de dimensions modestes, en ruïnes, emplaçada en un petit replà enmig d'un coster que descendeix de l'altiplà de Matamala fins al torrent del Vilaró i la riera de Merlès. Se'n conserven parcialment els murs perimetrals del cos residencial, que devia tenir una planta més o menys quadrada. La part més ben conservada és la de llevant, on el mur resta fins a una alçada d'uns dos metres, junt amb dues tines cilíndriques. La part de migdia i de ponent, on hi devia haver la façana principal, s'ha esfondrat gairebé del tot i no s'hi observen rastres del portal.
Informació oral facilitada per Josep Burillo, de cal Simó de Matamala
Història
El gran apogeu de la vinya a la primera meitat del segle XIX va propiciar el sorgiment d'un petit nucli de casetes prop del mas Matamala: cal Simó de Matamala, cal Francisco, cal Correu... Aquestes cases pagaven un cens a Matamala per treballar les vinyes, més el contracte de parceria habitual. Possiblement cal Rossinyol, que queda lleugerament més apartada, va construir-se en aquest mateix moment, tot i que no podem descartar que fos anterior. En el Registre de la Riquesa de 1883 cal Rossinyol consta com una masoveria de Matamala. Llavors la casa tenia unes terres que abastaven 5,52 ha, la pràctica totalitat conreades directament pel propietari, que era Joan Vall, d'Alpens.
La casa es trobava al costat d'un camí força transitat que venia de Galera, passant per la Plana i cal Mestre, i es dirigia vers Sant Esteve de Vilaramó. Per aquest motiu, durant un temps, entorn del tombant de segle XX, cal Rossinyol va fer funcions de cafè. Per aquesta zona també hi passaven moltes noies de les cases properes a Matamala que anaven treballar a peu a la colònia Vidal, situada ja en terme de Puig-reig. Cal Rossinyol i les altres casetes de la plana de Matamala tenien els seus horts prop d'on hi ha la confluència entre el torrent del Vilaró i la riera de Merlès. Al segle XX el gran mas de la zona, Matamala, ja estava en declivi i sembla que cal Rossinyol no va perdurar gaire temps. Des de mitjans de segle XX, com a mínim, ja estava abandonada i en ruïnes.
Bibliografia
BADIA, Josep M (2016). "Història", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 66, 83.
IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 8
