D'aquesta casa se sap que a mitjan del segle XIX, l'any 1855, la propietat era de Salvador Serrat, casat amb Teresa Artigas.
En el padró municipal de 1889, la finca passa a mans del fill, Andreu Serrat i Artigas, que hi viu amb la seva esposa, natural de Gaserans, Teresa Comas i Gros, Aquest s'havia casat en primeres núpcies amb Francesca Vilà, el 1855, i després, sense fills, ho fa amb la Teresa l'any següent. Tenen quatre fills, en Salvador, la Carolina, la Josepa i en Josep i un cinquè (en Francesc) que morí víctima d'un tret, amb quinze anys, mentre manipulava una arma de foc. La mare mor l'any 2000 a l'edat de seixanta anys.
La següent informació relacionada amb la casa prové del cens parroquial de l'any 1905. En ell s'hi troben inscrits el matrimoni format per Ramon Argemí i Teresa Rius i els seus fills, Victòria, Pere, Joaquim, Josep i Providència. Però l'any 1908 es traslladen a la Batllòria.
Els anys següents hi trobem censats el matrimoni Benet Torrelles i Antònia Bruguera, tot i que ell mor el mateix any d'instal·lar-s'hi, el 1909. Després d'ells només hi ha una parella formada per Rafel Parenta Expòsit i Maria Roure amb el seu fill Joan. Després d'ells la casa consta com deshabitada fins l'any 1923, per una família procedent de Cal Llop de Gaserans, Josep Teodoro i Puigví i Maria Nativitat Lostante que hi viuen amb el fill de l'esposa, Jeroni Codina Lostante. No sembla que tinguessin cap pou sinó que anaven a buscar l'aigua a la font anomenada de Can Vidal, actualment perduda.
L'any 1925 la casa torna a quedar deshabitada fins que s'ensorra.