Cal Rafeques

Vilafranca del Penedès

Dins del recinte murallat del segle XIV, en un dels carrers d'accés a la vila pel portal de Nostra Senyora de la Verge Maria o de Barcelona, s'enderrocà a finals de la tardor de 1989 l'edifici del solar número 20 del carrer de la Parellada. L'aficionat local, Sr. Antoni Poyo i Creixent antic col·laborador de la secció d'arqueologia del museu es posà en contacte amb el servei d'arqueologia, el qual envià una arqueòloga (Marina Miquel) per estudiar-ho.
L'enderroc de l'edifici havia implicat l'entrada de màquines excavadores, rebaixant el sòl 1,5 m per sota dels fonaments de l'edifici, quedant totalment al descobert el parament de carreus baix medieval. Fruit de les nostres observacions de camp identificarem diferents estructures i fases.
-cos rectangular de 8,75 m de llargada, a la meitat de la paret mitjanera de llevant, construït amb carreu en els angles i les parts laterals (que sobresurten 1,15 m). Les mides dels blocs escairats són bastant regulars 58/38 de llargada x 43 d'alçada. Se'n conserven unes 25 filades de carreus d'alçada, més o menys uns 9 m, disposats directament sobre el terreny natural. A uns 6 m d'alçada en l'angle esquerra, s'observa l'arrencada d'una arcada que s'obria perpendicularment al cos quadrangular, i que segurament adornava una porta o arc mitjancer d'una sala. A més, en la paret encara es pot veure la empremta del nivell d'ús.
-a la dreta d'aquest cos central trobem un parament de blocs irregulars barrejats amb totxo del segle XIX, sobre una arcada de la que es poden veure 11 blocs. Aquest arc queda cegat per totxanes i terra fruit d'alguna remodelació o edificació moderna.
-per la banda esquerra del cos, s'identifiquen unes quantes filades (6 clares) de carreus tocant a l'angle esquerra del cos sobresortint, amb una llargada màxima de tres carreus. Al costat vindria altra vegada un parament de blocs irregulars igual que en el cos central fins trobar la part superior d'un arc d'aparell de llibre (datable del segle XVIII-XIX).
En quan al material recollit només poden parlar de ceràmica del segle XIX i algun fragment de càntir de Vilafranca.