Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa A-11.
Descripció
Casa pairal urbana de família pagesa construïda al segle XIX. És una edificació de planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant.
La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb una galeria al pis superior que ocupa bona part de l'amplada. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb una porta massissa de doble fulla. A cada costat té un finestral amb reixa, decorat amb una llinda motllurada de forma curvilínia. Les obertures són emmarcades amb una banda pintada que enllaça amb el sòcol. Al primer pis trobem un balcó al centre, amb barana de fosa, i una finestra a cada costat. A la segona planta destaca la galeria de cinc obertures amb arcs de punt rodó sobre impostes i arquivoltes d'estil toscà, amb balustrada de ceràmica. És flanquejada a cada costat amb una finestra de llinda recta. En el coronament hi ha un rellotge de sol. La façana està arrebossada i els angles queden emfatitzats amb un arrebossat a imitació de carreus. La coberta és a dos vessants, amb teula. Les ornamentacions i les balustrades es van confeccionar a la Terrisseria Arpí, un taller ceràmic de Sant Cugat.
A l'interior de l'edifici es conserven pintures murals que representen paisatges urbans de Sant Cugat i també motius vegetals. Els arrambadors i el sostre també estan pintats amb motius vegetals. A la planta baixa hi havia el celler, destinat a l'elaboració de vi, on hi havia cups, la premsa i les botes.
El nom de la casa prové del fet anecdòtic que Joan Pahissa Casamitjana, propietari de la casa, feia servir com a frase recurrent: "Valga'm Santa Quitèria".
Història
Aquest edifici fou construït el 1879 per encàrrec de Josep Pahissa Claret. Un any abans, el 1878, Pahissa havia comprat el terreny als Margenat per poder-hi construir la casa, que havia de tenir diferents annexos, com ara quadres i estances d'ús agrícola. També hi havia un hort al davant i al sud de la casa.
Amb motiu dels fets revolucionaris del 6 d'octubre de 1934 es va produir l'assalt a l'Ajuntament de Sant Cugat per membres del Bloc Obrer i Camperol. La Generalitat de Catalunya va enviar un escamot de Guàrdies d'Assalt amb l'ordre de disparar contra l'edifici de la Casa de la Vila, amb l'única indicació què era la primera casa gran en arribar al poble. El resultat va ser que els guàrdies van disparar contra Cal Quitèria. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la casa va acollir refugiats.
Entre els anys 2004 i 2007 es van enderrocar els edificis annexos per construir un bloc de pisos i s'eliminà l'hort per habilitar una plaça amb aparcament subterrani. Actualment la casa acull el Centre Grau-Garriga, que és el primer centre d'art tèxtil contemporani a l'Estat espanyol. Conté l'obra de l'artista Josep Grau-Garriga i part de les col·leccions municipals de tapís contemporani.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CASTRO, Elsa (2014). Estudi descriptiu de Cal Quitèria.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.50-51.
GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). Masies de Sant Cugat. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.
