Cal Quintana i Cal Benito
Santa Maria de Miralles

    Anoia
    Al camí de Cal Quintana, al sector NE del terme municipal
    Emplaçament
    Al Km. 52 de la C-37, a mà dreta dir. Igualada, s'hi accedeix per un camí que mena a Can Quintana
    508

    Coordenades:

    41.51603
    1.53136
    377452
    4597085
    Número de fitxa
    08257-10
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Projecte de Catàleg de Masies fitxes 13 i 14
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 000407100CF79F/ 000407200CF79F / 08257A00300053
    Autor de la fitxa
    Pedro Barbado

    Dues cases adossades amb diferent orientació, corresponents a propietats diferents.
    Cal Benito és una casa rectangular orientada NE-SO, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el carener paral·lel a la façana principal. Les plantes baixa i primera estan en part soterrades, amb el
    costat nord-oest en contacte amb el terreny. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al SE, la qual té una porta d'arc rebaixat rodejat de maó en llibre, centrada vers l'edifici original. A la dreta té una altra porta, així com un parell de finestres. A la planta pis, sobre la porta principal, llueix un petit balcó de llosa amb barana de ferro forjat. A tota la primera planta hi ha tres finestres quadrades amb ampit. La casa presenta un edifici de planta rectangular adosat al SO, més petit però de similars característiques, i amb la mateixa orientació i sentit de la coberta. Està sense arrebossar i les finestres presenten llindes de fusta. També presenta un altre cos adossat pel costat NO. Cal Benito s'adossa per la seva cara SE a Cal Quintana.
    Cal Quintana és una casa rectangular orientada NO-SE, en forma de ela, amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb caiguda NO-SE i amb el
    carener perpendicular a la façana principal (la coberta es comuna i amb la mateixa orientació que Can Benito). El costat NO de la coberta es molt més llarga. Presenta parets de pedra arrebossada a la façana principal, que dona al NE, la qual té una porta d'arc rebaixat , descentrada. A l'esquerra presenta una altra porta, així com un quatre finestres rectangulars. A la planta pis, a l'esquerra, s'obre a la façana un petit balcó, així com quatre finestres més a la dreta, rectangulars.
    Davant la façana de Cal Quintana hi ha un parell de coberts o corrals, aïllats, de planta única, amb coberta a una vessant.

    Conjunt de dos masies adossades, resultat de la segregació d'una única masia originària de gran volum i dimensions (al projecte de catàleg de masies consten en dues fitxes separades). En una de les partes arrebossades (façana SE) de Can Quintana, en planta baixa, s'observa una pedra la data gravada 1860. El conjunt presenta un volum contundent, indici d'una vitalitat econòmica considerable que va anar perdent força a partir de la segregació. La rellevància volumètrica de la masia no es correspon amb el llenguatge arquitectònic ni amb la seva austeritat constructiva.
    Foto 1 i 3: Cal Benito; Foto 2: Cal Quintana.

    Inclosa al Nomenclàtor de 1860 amb el nom de can Quintana. Riba (1988, 211-212) cita Quintana dins del grup de masies de a partir del segle XVII. Apareix al mapa IGE de 1914 com a "casas". Cal pensar per tant que al segle XIX la casa --abans de la segregació en dues- era Can Quintana, i que fou construida amb anterioritat a la reforma de 1860, documentada per la pedra gravada.

    RIBA GABARRÓ, Josep (1988): Història de l'Anoia, vol. I Capítol Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, 2a. edició. Manresa, p. 209-219.
    HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016