Casa pairal situada al nucli urbà entre mitgeres, una de les més notables d'Olesa. El casal, profundament reformat al segle XIX, ha mantingut les característiques constructives d'aquesta època. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana, molt austera, segueix una composició simètrica amb tres eixos de balcons als dos pisos superiors. És arrebossada i no presenta cap decoració, a part d'un portal adovellat i una petita fornícula al costat del balcó central. L'interior es distribueix en tres crugies. A la planta baixa hi ha un llarguíssim celler i altres elements com un pou i dues tines, o la cuina amb la llar de foc. Les plantes superiors, on hi havia la part residencial, estan distribuïdes al voltant d'un pati cobert. Al primer pis es conserven pintures murals corresponents al segle XVIII. A la part posterior, junt a un pati, l'immoble s'allarga per un dels costats amb unes dependències antigament dedicades a l'elaboració del vi. Es tracta d'una construcció llarguíssima, que consta de diferents trams, alguns sostinguts amb arcs diafragmàtics de maó, i que desemboca al carrer de Santa Oliva. El seu interior, tot i que en un estat molt precari, conté un conjunt molt interessant dedicat a la producció de vi en l'època de la primera mecanització; és a dir, entre mitjan segle XIX i començament del XX. Entre d'altres elements, es conserven un bon nombre de botes, una premsa, el rail per una vagoneta o una bomba mecànica.