Cal Pubill

Vilada

Cal Pubill és un edifici residencial de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia just al peu del c/ Teodor Miralles (tram urbà de la C-26. Antigament carretera de Berga a Montesquiu). La teulada està dividida a quatre vessants iguals. Compta de planta baixa, dos pisos i golfes. L'edifici correspon a una casa senyorial d'inicis del s. XX. Un dels elements característics de l'edifici són els arcs de les golfes, tal com les eixides d'una masia. A la planta baixa de la façana principal hi trobem tres grans portalades. Les portes dels extrems donen accés a dos locals comercials, i la central és l'escala principal de l'edifici. Els establiments comercials havien estat botigues de queviures i una merceria. Actualment hi ha una farmàcia i l'altre està buit.
L'edifici és molt equilibrat arquitectònicament, i les façanes sud i oest són les de major interès. Especialment la façana principal de migdia. Les tres plantes estan distribuïdes en funció de la seva importància. La planta principal (1r) disposa d'un balcó continu que cobreix les tres sortides. La barana del balcó és de ferro forjat decorat amb motius florals. El pis (2n) disposa de tres balcons individuals amb barana de ferro forjat. I l'eixida són tres grans arcades amb barana de ferro forjat simple amb barrots quadrats. A la façana oest, la distribució és diferent. D'entrada no hi ha cap balcó amb sortida, sinó que trobem balcons d'ampit. A la planta baixa, el local de la farmàcia, s'obren 4 finestres iguals amb reixa metàl·lica. A la planta principal i pis trobem una distribució igual de dues finestres centrals i dos balcons d'ampit als laterals. I a les golfes, altre cop, 3 grans arcades iguals que a migdia. La façana de tramuntana està pensada com a façana de serveis. Concentra tots els baixants de la casa i disposa d'uns adossats que podrien ser de construcció posterior. L'element més destacat és el pati de la planta baixa, que resta encaixat entre el talús de la muntanya i la mateixa casa a nivell del 1r pis. A l'interior del pati hi ha un petit cobert. La façana de llevant no disposa de cap obertura perquè, possiblement, es preveia l'adossat de l'edifici veí. Tota la façana està arrebossada i pintada amb una combinació d'ocres molt desgastats. Disposa ornamentalment d'unes cornises separadores de pisos, i un realçat al voltant dels marcs de finestres, balcons i cantonades. El punt més decorat és al voltant de les arcades de l'eixida on els realçats es complementen amb unes mènsules que aguanten el voladís de la coberta. També és interessant el manteniment de les tradicionals persianes de fusta enrotllables de color verd. Un darrer element de qualitat de l'edifici són les portes dels establiments comercials. La qualitat de la fusta i el treball de les seves decoracions és notable. Sobre les portes es poden llegir les lletres inicials de la família i la data 1896.