Cal Ponet
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Construcció situada a l'oest del mas Vaquer (fitxa 200).la qual resta separada per un pas comunitari. Es tracta d'un edifici que ha estat molt restaurat i que presenta una planta més aviat rectangular assentada aprofitant el desnivell del terreny i formada per dues plantes pis i un sota teulada cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. L'aparell constructiu de la masia és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són amb aparell de pedra treballada les cantonades i bastiments d'algunes de les obertures. En quant a la distribució de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues portes obertes a la façana de llevant i ponent, i quatre finestres a la façana principal; dues obertes a la planta primera i dues més més petites a nivell del primer pis. A l'alçada del sota coberta hi ha un òcul circular. L'interior ha estat molt reformat per adaptar-lo a residència.
Casa que ha estat molt reformada per adaptar-la a residència tot i que ha sabut mantenir les característiques i trets bàsics i essencials de les cases del terme i municipi de Gisclareny.
Història
Casa que sembla ser originaria el 1650 juntament amb cal Vaquer degut a la seva proximitat la qual hi aniria relacionada com a cobert i pallissa de la mateixa. Sembla ser, doncs que la casa deuria pertànyer a la família Còdol de Bagà i va ser adquirida pels Barral ja que segurament correspon amb la casa núm. 79 del cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) a nom de Josep Barral (menor). Aquesta finca tenia 4 cases, habitades per 3 persones i pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 14 sous de cadastre reial i no especifica res per a caps de bestiar. Posteriorment el 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual Amillarament de 1863) extret de Martín. Annex 21. especifica que la casa era a mans de Bonaventura Companyó com a cap de casa, estava habitada per 2 persones majors de 7 anys i pagava 119 rals de contribució rural, 24 d'urbana i no especifica que es pagava per a caps de bestiar. Consta que la casa va sobreviure el flux migrador de 1900. Va ser deshabitada després de la guerra civil i posteriorment rehabilitada per a usos residencials.
Bibliografia
CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 05 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses) AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22
