Cal Pinyot Vell Sant Salvador de Guardiola

Bages
Urbanització del Pinyot, parròquia de Salelles
Carretera de can Maçana (BP-1101) al km. 12,2 camí a l'est (urbanització el Pinyot)
291

Coordenades:

41.68734
1.79116
399397
4615769
08098-118
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Modern
Popular
Medieval
XIII-XX
Bo
Legal
Catàleg de masies (núm. 095)
Restringit
Residencial
Privada
002000200CG91F0001BK
Jordi Piñero Subirana

Masia de dimensions modestes que és la més antiga de la zona i dóna nom a la urbanització anomenada el Pinyot. L'edificació ha estat força transformada en les obres recents. Tot i que conserva els volums generals, les façanes han estat arrebossades amb ciment i la major part d'obertures han estat refetes. També s'ha construït una terrassa amb baranes d'obra calada i sostinguda sobre pilars que formen una mena de porxo a la façana principal. El cos residencial és de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Consta de planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, conserva l'antic portal sota el porxo, fet amb brancals i arc adovellat. L'interior de la casa està totalment reformat, però conserva tres tines a la planta baixa. A la façana de ponent es conserva també una rampa que conduïa a una altra de les tines. El celler era antigament a la part posterior. Al sud-oest hi ha un cobert independent que era l'antiga pallissa i graner. En una de les cambres el seu propietari hi conserva una col·lecció d'objectes antics i tradicionals que, si li demanen, ensenya als visitants.

Inscripció en una dovella del portal amb grafia atípica, possiblement: 1617.
Inscripció en un graó de l'escala interior provinent d'una antiga llinda: 1618.
Prop de la masia hi ha un pou de 9 metres.
Informació oral facilitada per Josep Barturó Feiné i Josep Fargas Codina.

A l'època medieval aquest mas es coneixia amb el nom de Vyastrello. El 1280 Pau de Guardiola, castlà del castell de Guardiola, estableix la meitat d'aquest mas, que el tenia com a alou lliure, a Guillem, fill de Bernadí de Guàrdia amb la condició de rebre un cens en diner i en espècies el dia de Nadal. L'any 1265 hi ha documentat un tal Berengarius de Vyastrello (CAPDEVILA, 2006: 66, 82). En època moderna és conegut amb el nom del Pinyot i constitueix una de les masies tradicionals de la parròquia de Salelles. El seu moment més expansiu sembla força reculat, segons indiquen les inscripcions dels anys 1617 i 1618. En canvi no va experimentar el gran creixement d'altres masos en els segles XVIII i XIX. Sembla que en algun moment el mas pertanyia a la casa de cal Tatgé, de Salelles. A principis del segle XX el propietari era Maurici Perramon, pertanyent a la família d'industrials manresans que van impulsar la cinteria Perramon i, més tard, Ausa. Entorn de 1965 els Perramon van crear també una fàbrica de perfumeria anomenada "Eva Española" en una emplaçament molt proper al mas. Els masovers eren la família Barturó, que es dedicaven a transportar llenya amb un carro per abastir els forns de pa de Manresa. Entorn de 1980 la família dels masovers va adquirir la propietat, i pels volts de 1990 van realitzar les reformes a la casa. L'actual propietari és un paleta especialitzat en la rehabilitació d'edificis antics. En aquest moment es van eliminar diversos coberts a la zona on ara hi ha el porxo. A la dècada de 1970 en les antigues terres del mas s'hi va establir la urbanització anomenada el Pinyot.

CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 66, 82.
Diputació de Barcelona; BERRYSAR, S.L. (2010). Pla especial de catalogació de masies i cases rural en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola (núm. 095).
FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 111-112.