Cal Pere Vilella
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antiga masia de Cal Pere Vilella completament rehabilitada i reconstruïda per ser utilitzada com a hotel rural i casa de turisme rural amb el terme de "Rústuc Vilella". La casa és de planta rectangular composta per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt un empostissat de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit atès que la casa s'adapta al nou ús. Tot i així s'obren tres finestres a la planta baixa, tres més al primer pis que donen a una àmplia balconada amb barana de barrots de fusta i dues més al sota teulada. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç i col·locat en filades irregulars i horitzontals. Les restes de la casa antiga es conserven a nivell de fonaments.
Segons una imatge antiga de la casa i facilitada per la mateixa propietat es pot veure com les ruïnes de l'antiga casa es mantenien en una certa alçada amb es parets sud, est i oest. Es pot entreveure com hauria estrat coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. També s'hi podia veure un segon volum rectangular adossat a migdia i emprat molt possiblement com a quadres i pallisses. L'aparell constructiu era de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i fragments de teula i maó a trenca junt. El conjunt es conservava en força mal estat
Història
La casa de cal Pere Vilella en surt esmentada per primera vegada el 1749 segons E.Martín (Martín, E; 2005) la casa de cal Pere Vilella en el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) no sabem a qui pertanyia ja que la casa rebia noms diversos. En l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de complient Pasqual. Amillaremanet de 1863) extret de Martín, E; 2005 annex 21 i 22. especifica que la casa estava a mans de Julià Altarriba i estava habitada per 5 persones majors de 7 anys. L'habitatge va sobreviure l'emigració del 1900 i poc després va quedar deshabitada. Actualment és un hotel rural.
Bibliografia
CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 013; Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.
