Edifici residencial, modernista, construït l'any 1920.
Es tracta d'un edifici cantoner, situat al carrer Quarters número 14, fent xamfrà amb el tram en direcció nord-sud del carrer homònim, via amb diversos trams.
L'edifici es compon de planta baixa i dos pisos, a la façana principal, llarga, situada en tram del carrer Quarters que transcorre en direcció sud-oest / nord-est, i la façana occidental, més estreta, situada en el tram perpendicular del mateix carrer. La resta de façanes són mitgeres amb altres edificis. Destaca l'angle arrodonit de la façana del xamfrà esmentat, en la part superior del qual, a nivell del segon pis, hi ha un trencadís de rajoletes formant la llegenda "MCMXX".
La composició de la façana principal és simètrica, organitzada en cinc eixos d'obertures, amb domini del central, que és el principal. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés, d'arc escarser i brancals ressaltats a manera de vasa d'adorn; la porta és de doble fulla, de fusta, protegida per una reixa de ferro. A cadascun dels laterals de l'accés hi ha el segon eix d'obertures, a la planta baixa essent finestres balconeres, amb ampit volat de mig cercle i protegides per una reixa que ressegueix el contorn semicircular, de barres de ferro coronades amb punta de sageta. En ambdós extrems de la façana, el tercer eix d'obertures a la planta baixa és a base de finestres rectangulars, també a vasa d'adorn ressaltada i protegides per reixa de ferro comuna.
El primer pis és pràcticament homogeni, amb cinc finestres balconeres sobre cada eix, amb la diferència que les tres centrals són de balcó volat, de pedra, amb motllura de filets, mentre que les dels extrems únicament disposen de l'ampit lleugerament volat, amb el mateix acabat motllurat. En les cinc finestres hi destaca la barana ferro forjat, de panxa, amb la part central de les barres trenada i guarnida amb flors, i els extrems superiors recargolats i els inferiors amb retorn despuntat.
El segon pis és també destacat i a primer cop d'ull probablement el més significatiu de l'immoble: en cadascun dels eixos verticals de la façana hi ha una finestra de triple arquejat, d'obra de maons, d'obertures d'arc de mig punt suportades per columnetes també de maó vist.
El coronament de l'immoble és a base d'un ràfec d'ampla volada, suportat per maons disposats a manera de dentellons, de dues filades de teula i una de rajoles, que sosté la coberta de l'edifici.
La façana occidental mostra elements idèntics a la façana principal, si bé, a causa de la seva estretor, únicament compta amb un eix d'obertures, centrat. A la planta baixa hi ha un accés secundari, de llinda recta, també emmarcat; a la planta pis hi ha un balcó idèntic als centrals de la façana sud; i en el segon nivell hi ha una finestra de triple arc com les altres. L'element distintiu d'aquesta façana són les dues obertures espitllerades que flanquegen l'accés, també amb marc ressaltat.
