Cal Pep Xic
Vilada
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
És un edifici modern eminentment residencial. L'edifici disposa d'una planta en forma de T i està constituïda per planta baixa, pis i golfes. La façana principal la trobem orientada a migdia. En dita façana hi trobem l'element arquitectònic més destacat. Es tracta d'un porxo i terrassa porxada amb barana balustrada feta de maó situats a la planta i pis que donen sortida coberta a migdia. Les altres tres façanes, totes elles llises, presenten finestres rectangulars iguals entre elles, totes decorades amb rajola vidriada blava a mode d'ampit. Les finestres són molt estilitzades i destaquen per la sensació de verticalitat que transmeten: obertures molt estretes i allargades, teulades inclinades, colors molt crus, etc. Un darrer element interessant de la casa és la coberta. El perímetre de la casa està cobert per un atractiu ràfec d'obra decorat. A més a més, presenta unes grans pinyes ceràmiques que sobresurten per sobre el carener.
La casa es troba envolta per un jardí molt treballat i adaptat al lleure i a l'esbarjo. El perímetre de la parcel·la és curiosament triangular. Al vèrtex hi trobem un portal d'entrada fet d'obra decorat amb dos pilarets i reixa central de forja. Al sector nord hi ha un cobert petit també de maons.
Història
La casa és del primer terç del segle XX. Segons documentació oficial és de l'any 1929. Tal com descriuen Soca i Rumbo a la memòria del Mapa de Patrimoni de l'any 2002, cal Pep Xic i la Torre Blanca (o cal Reguetó) van ser en origen, i encara són, dues cases residencials de caràcter senyorial situades al nucli urbà de Vilada. Encara que es troben força separades l'una de l'altre, tenen en comú el seu estil constructiu, car totes dues, juntament amb cal Climent, van ser projectades per Teodor Miralles i Soler cap a 1930. Segons expliquen Costa i Tort, era propietat d'un dels molts germans Ferrer, la majoria dels quals es dedicaven als negocis tèxtils. Van ser els primers a continuar de manera moderna l'antiga tradició dels paraires.
Bibliografia
SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002.
