Cal Pel·la
Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Carrer de la Creu Real, núm. 39
    120

    Coordenades:

    41.54582
    1.89435
    407784
    4599941
    Número de fitxa
    08147 - 1
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Gòtic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Pla Especial de Protecció d'Olesa de M (14/06/94)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    7801502DF0070S0001WY
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Antiga casa pairal que es compta entre les més antigues de la vila. És una construcció de dimensions més grans que la resta de cases, però d'una tipologia austera. És de planta rectangular irregular, amb planta baixa més un pis i sotacoberta, i té un pati posterior. La façana és força simple, i només en destaquen l'arc de l'entrada, amb dovelles llargues i estretes, i la finestra del damunt, amb la llinda i els brancals decorats amb motllures. La resta d'obertures són irregulars i, recentment, s'hi ha obert una porta metàl·lica. Actualment la façana presenta un arrebossat amb ciment força precari. L'interior de la casa ha conservat elements interessants de la construcció originària. A la planta baixa té un gran vestíbul d'entrada amb un arc lleugerament apuntat i, a l'interior, un altre de romànic. La planta pis ha estat totalment reformada fa pocs anys.

    La casa conserva un arxiu particular molt important.

    Aquesta casa ja consta en el capbreu de la vila de l'any 1496. Va ser de la família Ortigó i posteriorment dels Boada, descendents d'aquests. Al segle XVIII el propietari era Joan Boada i Carreras, sacerdot il·lustrat que va respondre la part relativa a Olesa en el qüestionari de Francisco de Zamora.
    En un capbreu de principis del segle XVIII hi consta una descripció de com era la casa en aquell moment, i s'especifica que tenia un cens anual molt baix, de només 6 diners, cosa que demostra també l'antiguitat de la casa. L'any 1775 a la casa s'hi va trobar la famosa "Pedra d'Olesa": un capitell al qual s'havia atribuït erròniament un origen fenici. I també s'hi van localitzar dues pedres amb inscripcions romanes. Al segle XIX l'edifici ja es coneixia amb l'apel·latiu de cal Pel·la, segons consta en un document del 1847.

    FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC.
    GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-01
    HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 28-30