Cal Patrots El Pla del Penedès

Alt Penedès
Carrer Planes, 1
Xamfrà sud entre els carrers Planes i Puigdàlber.
217,7

Coordenades:

41.41705
1.71192
392355
4585856
08164-18
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XIX-XX
Bo
Legal
BCIL, Element E-8 N.subsidiàries planejament (DOGC 1728 i 5025)
1760-I, Catàleg Patrimoni Cultural Català
Fàcil
Residencial
Privada
2460513CF9826S
Josep Font i Piqueras

Habitatge, d'estil popular benestant, de finals del segle XIX-principis del segle XX.
Correspon a un edifici cantoner, situat en el xamfrà entre els carrers Planes i Puigdàlber, amb l'accés i façana principal al carrer Planes número 1. L'edifici és d'estil popular, si bé amb trets significatius d'acomodació, com són el cadenat cantoner, l'accés d'arc de punt rodó de carreus motllurats, les finestres amb marc de pedra i la galeria arquejada de la façana posterior, que són les característiques arquitectòniques distintives de l'edifici. L'immoble és bessó del contigu pel sud-est, el situat al número 3 del carrer Planes, conegut com la Societat Recreativa.
L'edifici es compon de planta baixa, pis i planta sota-coberta. La façana principal és ordenada simètricament a través de tres eixos d'obertures. L'accés principal, centrat, com s'ha dit és d'arc de mig punt, de carreus de pedra motllurats amb doble bocell. La porta actual és de fusteria d'alumini, envidrada, recent. Flanquejant la porta, a cada costat, hi ha dues finestres, de llinda recta, emmarcades amb grans carreus de pedra i protegides per un reixat de ferro de tres trams de barres verticals acabades amb magolles, sobre travessers. Al primer pis, sobre l'eix central, hi ha un balcó, de volada de pedra motllurada i barana de ferro també amb magolles, mentre que en els eixos laterals presenta dues finestres balconeres, amb barana balustrada. En el darrer pis, les tres finestres, sobre els mateixos eixos, són idèntiques, més petites que les dels pisos inferiors, però també emmarcades amb carreus de pedra.
El vèrtex nord de l'edifici destaca pel cadenat cantoner que segueix fins a la cornisa, format per grans carreus repicats formant un angle arrodonit. Tota la façana de migdia presenta un acabat arrebossat en el que hi ha galgada, a través d'incisions, la simulació de l'aparell isòdom, seguint les filades de la cadena cantonera. El sòcol, arreu, és de pedra.
La façana nord-oest presenta dos cossos distints. Un primer que segueix les mateixes característiques i ordenació que la façana principal, si bé amb dos únics eixos d'obertures; d'aquests destaca el situat més cap a ponent. En aquest eix, a la planta baixa hi ha una porta secundària, més estreta que la principal, també emmarcada amb carreus de pedra, mentre que al pis hi ha un balcó, idèntic al de la façana principal. El segon cos, lleugerament més baix, mancat de la planta sota-coberta, correspon al lateral de la galeria arquejada que domina la façana posterior. En lateral d'aquest cos a la planta baixa hi ha una porta d'arc de mig punt, cegada, de carreus de pedra, sense motllures, mentre que al pis hi ha l'arc lateral de la galeria del front posterior.
Ambdues façanes del volum principal de l'edifici finalitzen amb un cornisa de notable volada, motlurada. La coberta és de tres aiguavessos.
La façana posterior, encarada al sud-oest, és dominada per la galeria arquejada que ocupa tot el primer pis d'aquest cos, adossat al volum principal. Es tracta d'una arqueria de de cinc arcs de mig punt, més el sisè del lateral nord-oest, suportats per pilars quadrats amb capitells d'equís bocellats i collarins ressaltats amb motllura. Tots els arcs presenten una barana de balustres. A l'extrem sud d'aquest cos hi ha una finestra oberta probablement amb posterioritat. Sobre la galeria, el cos és cobert per un terrat protegit per una balustrada amb motius florals a la panxa de cada columneta.

A la façana principal, en el lateral oest de la porta, hi adherides a la façana rajoles ceràmiques, recents, amb el nom "Cal Patrots". Cal assenyalar que la denominació de l'immoble apareix en la cartografia i referències escrites indistintament com "Cal Patrots" o "Cal Petrots".

No hi ha referències històriques conegudes de l'edifici. El la fitxa cadastral apareix com a data de construcció 1900, que s'ha d'entendre com una informació aproximada.

DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.