Cal Nei

Arenys de Mar

Jaciment d'època moderna documentat a partir de la intervenció arqueològica d'urgència efectuada l'any 2005, al quedar afectat aquest solar pel projecte de construcció d'un edifici d'habitatges. Aquesta intervenció es va realitzar a partir d'una comunicació a l'arqueòleg territorial Sr. Antoni Caballé, en què Francesc Vila, de Caldes d'Estrac, l'hi va esmentar la noticia i/o llegenda històrica entorn la Torre dels Encantats situada al cim del turó, en la qual es recollia la possibilitat que existís alguna cavitat que permetés accedir des del mar al cim del turó. També hi havia notícies de la troballa de ceràmica prehistòrica al voltant del turó.

A partir d'aquestes dades, es va procedir al desbrossament i neteja mitjançant una màquina retroexcavadora de tota la zona on s'havien de practicar desmunts per la construcció de l'habitatge. Això va permetre posar al descobert una cavitat situada entre dos murs, un d'ells delimitava un espai construït a dintre la cavitat, i l'altre, situat a la part posterior de la penya, impedia l'accés a la casa des de l'exterior.

Els dos murs que tancaven la cavitat eren construïts amb pedres i totxos lligats amb morter de calç; el que tancava la cavitat per la part posterior s'havia realitzat des de l'exterior, i per darrera d'aquest mur es localitzaren les terres dels marges. La resta del solar estava ocupat per uns marges artificials construïts amb pedres en què s'hi havia plantat vinya, que en el moment d'efectuar la intervenció, estava abandonada. Un cop buidada la cavitat s'efectuà un sondeig en la part posterior de la penya. Aquí es van localitzar dos graons de pedra i calç recolzats a les sorres del marge, que permetien l'accés des de la part inferior als marges superiors, paral·lels a la penya.

La intervenció va donar com a resultat la identificació d'un sortint de la roca mare del penya-segat del Turó dels Encantats, d'una obertura en forma d'arc formada per l'erosió marina. Pel que fa als materials ceràmics recuperats, es tractava de ceràmica vidrada, majoritàriament marró, alguns fragments de blava, de l'orla de la ditada amb un motiu indeterminat central. Tot plegat de finals del segle XVIII inicis del XIX. Les restes de construccions documentades dins l'espai format per la cova natural, semblen pertànyer a una part de les edificacions d'aquests segles, fetes servir com a trasters o fresquera, amortitzades durant una de les remodelacions que va patir la casa que encara es conservava fins a mitjans del segle XX.